| Nom científic: |
Gypaetus barbatus. |
| Família: |
Accipítrids. |
| Descripció: |
 El
trencalòs és un voltor que fa 1'10-1'50 m de
llarg i 2'60-2'75 m d'envergadura amb les ales obertes. Pesa
entre 5 i 7 kg.
El dors i la cua són de color gris fosc, amb el raquis
de les plomes blanc; el cap, el coll, el pit i la panxa de
color blanquinós ataronjat. Té un antifaç
i una mena de bigoti que li penja sota el bec. Els ulls estan
envoltats d'una membrana vermellosa.
|
| Alimentació: |
S'alimenta d'ossos i de restes d'animals
morts, sobretot d'animals grans (isards, ovelles, cabres, porcs).
S'empassa els ossos sencers i els digereix; quan els ossos són
massa llargs, els trenca llençant-los des de l'aire en
zones rocoses anomenades trencadors. |
| Reproducció: |
Fa el niu en petites coves i forats de cingles
inaccessibles.
La femella pon 1-2 ous durant l'hivern que incuben durant uns
2 mesos. Només sobreviu un pollet, que es queda al niu
fins als 4 mesos. Durant els 2-3 mesos següents, els adults
l'ensenyaran a buscar menjar i a viure de manera independent. |
| Hàbitat: |
Viu en zones muntanyoses amb cingles, entre els 600 i els
2200 m.
|
| Costums: |
Acostuma a volar planejant donant voltes i cercant menjar.
Aprofita els corrents d'aire calent per elevar-se.
Es mou per àrees molt grans que poden fer entre 400
i 1000 quilòmetres quadrats.
Li agrada banyar-se en aigües ferruginoses, les quals
li donen el color ataronjat del seu cos.
|
| Altres informacions: |
Pot viure uns 40 anys.
El trencalòs és molt escàs a Catalunya,
ja que donat el seu hàbitat i la seva alimentació
durant el segle XX va patir una forta davallada en la seva
població.
Actualment és una espècie protegida i té
un Pla de Protecció del trencalòs que pretén
recuperar-lo a les comarques dels Pirineus i Pre-pirineus.
|
