| Nom científic: |
Lacerta lepida. |
| Família: |
Lacèrtids. |
| Descripció: |
 És
el més gros de tots els llangardaixos d'Europa.
Pot arribar a fer fins a 80-90 cm de llargada, des del cap fins
a la cua; però en general fa 50-60 cm.
El cap és gran, amb el musell arrodonit. La cua és
llarga i forta, acabada en punta. Les potes són gruixudes
i els dits tenen ungles punxegudes.
Tot el cos està recobert d'escates. És de color
verd, o gris o marronós, amb una retícula de color
negre. La panxa és verda grogosa.
Els mascles tenen unes taques de color blau als costats.
Els exemplars joves són de color verd amb punts blancs
o grocs envoltats de negre i amb la cua de color rogenc fosc. |
| Alimentació: |
Menja petits mamífers, ocells, insectes
grossos i altres rèptils com sargantanes. |
| Reproducció: |
Es reprodueix per ous. S'aparella a l'abril
o al maig. La femella pon 6-25 ous en un forat fet a terra.
Al cap de tres mesos neixen les cries. |
| Hàbitat: |
Viu en terres seques, amb poca vegetació,
als camps de conreu o en zones de bosc obert. S'amaga sota els
matolls, entre les pedres o en caus.
És molt ràpid i és capaç de pujar
per troncs o murs de pedra.
El podem trobar per tota Catalunya, excepte en les zones d'alta
muntanya.
Durant els mesos freds hiverna si les temperatures són
baixes. |
| Costums: |
En cas de perill deixa anar la cua, la qual
torna a créixer uns 2 mm cada dia fins a regenerar-se
del tot. |
| Altres informacions: |
Un altre llangardaix present a Catalunya
és el Llangardaix verd (Lacerta viridis),
més petit (40 cm), que viu en zones pedregoses amb molta
vegetació de la meitat nord del país. |
|
