|
Amb el nom de serps es coneixen una
gran varietat de rèptils pertanyents a diferents famílies
i espècies.
Les serps més habituals al nostre país són
la Serp de ferradura (Coluber hippocrepis),
la Serp verda i groga (Coluber viridiflavus),
la Serp verda (Malpolon monspessulanus), la
Serp llisa (Coronella austriaca), la Serp
bordelesa (Coronella girondica), la Serp d'Esculapi
(Elaphe longissima), la Serp blanca (Elaphe
scalaris), la Serp de collaret (Natrix natrix),
la Serp d'aigua (Natrix maura), l'Escurçó
europeu (Vipera aspis) i l'Escurçó
ibèric (Vipera latasti).
|
| Famílies: |
Colúbrids, Vipèrids. |
| Descripció: |
 Les
serps són rèptils sense potes, de cos allargat
recobert d'escates. El seu tamany varia segons l'espècie;
les més petites fan al voltant de 50-60 cm, mentre que
les més grans fan entre 1'5-2 m.
Tenen llengua bífida.
Escolten a partir de les vibracions del terra.
Tenen una llarga columna vertebral amb moltes vèrtebres.
Es desplacen reptant pel terra. |
| Alimentació: |
Mengen sargantanes, insectes, ratolins,
ocells, granotes; i en el cas de la serp d'aigua també
captura peixos i amfibis. |
| Reproducció: |
Es reprodueixen per ous, però algunes
espècies de colobres i escurçons són ovovivípares
i pareixen les cries perquè surten de l'ou just en el
moment del part. |
| Hàbitat: |
Viuen en terrenys rocosos amb vegetació. |
| Costums: |
Muden la pell.
Algunes, les més petites, tenen dents que en mossegar
injecten verí; mentre que les més grans maten
les preses abraçant-les. |
| Altres informacions: |
Els escurçons són petits (60
cm) i injecten un verí força potent (no és
mortal), que en cas d'afectar a una persona fa necessari l'aplicació
d'un sèrum (antídot) per minimitzar els seus efectes. |
|
