VOCABULARI DE GEOGRAFIA

---

ACORD GENERAL SOBRE ARANZELS  DE DUANES I COMERÇ. GATT

Tractat multilateral de comerç signat el 1947 a Ginebra per 23 estats i vigent fins el 1994. De caràcter inicialment provisional, fou adoptat arran de les divergències en l'aplicació de la Carta de l'Havana (1948) per a la creació de l'Organització Internacional de Comerç. Pretenia l'eliminació gradual dels aranzels entre els estats membres mitjançant diverses disposicions, entre les quals la clàusula de 'nació més afavorida', que comprometia els estats membres a dispensar-se mútuament un tracte no discriminatori, la limitació dels aranzels als estrictament duaners, i la negociació de les tarifes. Al llarg de la seva existència, mantingué negociacions periòdiques ('rondes') entre els estats membres: Ginebra (1960-61), Kennedy (1964-67), Tòquio (1973-79) i Uruguai (1986-94), en la qual hom acordà la creació de la Organització Mundial de Comerç (vigent des del 1995), que substituí el GATT, el qual el 1994 tenia 124 membres

ACULTURACIÓ

Procés de canvi cultural. El mot aculturació és emprat per a indicar que determinades formes de vida o de cultura han estat introduïdes en les funcions socials d'una societat a través del seu contacte amb una altra societat parcialment o totalment diferent: quan dues o més societats humanes es relacionen per cooperació, a través de conquesta militar, per imposició política d'una sobre l'altra, una d'elles, almenys, adquireix formes de vida de l'altra. El procés d'adquisició d'aquestes formes de vida —el procés d'aculturació— és anomenat manlleu cultural. Contrari a l'endoculturació on s'aprèn per viure dins una cultura.

AGRICULTURA ECOLÒGICA

Sistema de producció agrari que tracta de fomentar la diversitat biològica i que evita la utilització de productes fitosanitaris i fertilitzants minerals de síntesi. Combina les tècniques de conreu tradicionals, com la rotació de conreus, els conreus intercalats, la integració entre la producció vegetal i animal, etc, i les tècniques modernes. Aquests sistemes de conreu tenen definició legal en alguns països desenvolupats, en els quals la preocupació pel medi ambient i per la sostenibilitat ha creat un mercat per a aquesta mena de productes, malgrat els costs de producció (i de venda) més alts i els rendiments inferiors

AGRICULTURA DE MERCAT

Agricultura destinada a vendre la seva producció. Es caracteritza per una elevada mecanització i tecnificació, ús abundant de fertilitzants i pesticides, escassa mà d'obra, orientació de la producció vers l'exportació. Es troba tant en països rics com pobres.

AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA

Agricultura que, amb la producció obtinguda, cobreix les necessitats d'alimentació d'una família pagesa en més del 50%, i a la qual aquesta família aporta la totalitat del treball i del capital. Hi ha una nul·la mecanització, abundant mà d'obra, explotacions familiars i pròpia de països pobres.


AJUT OFICIAL AL DESENVOLUPAMENT

Conjunt de recursos que els països desenvolupats destinen com a ajuda als menys desenvolupats. Prenen la forma d'assistència tècnica, assistència alimentària, crèdits a baix interès, préstecs especials i donacions de caràcter multilateral, tots ells en condicions més favorables que les de mercat. L'ONU (a través de la UNCTAD) establí com a objectiu, el 1968, que els països desenvolupats dediquessin el 0,7% del PIB a aquest tipus d'actuacions, xifra que només Suècia, Noruega i Dinamarca han assolit en els darrers anys.

AQÜICULTURA

Cria, multiplicació i cultiu d'espècies aquàtiques, animals i vegetals, amb finalitats comercial, alimentària, medicinal, domèstica o d'esbarjo. Es realitza en el medi natural en què es troben els organismes aqüícoles o bé en instal·lacions especialment adaptades. En qualsevol cas, per tal d'optimar la producció, s'exerceix un control sobre l'espècie mateixa (selecció, reproducció, aspectes sanitaris i nutritius, etc) i també sobre el medi (control de les variables fisicobiològiques de l'aigua, creació de basses, gàbies, tancats, etc). L'aqüicultura, a més d'una importància comercial creixent —hom preveu que representi el 10% del total de les captures mundials de pesca a l'última dècada del s XX— permet l'estudi dels ecosistemes de les diferents espècies i, de vegades, constitueix un ajut per al repoblament dels medis naturals. Segons els organismes que són objecte de cultiu, es distingeix entre piscicultura (peixos), mitilicultura (musclos), astacicultura (crustacis), ostreïcultura (ostres), algicultura (algues), etc

ÀREA METROPOLITANA

Agrupació territorial superior al terme municipal d'una gran ciutat, i que normalment inclou diversos municipis, per a l'endegament dels serveis públics que exigeixen una gestió o planificació sobre un territori més extens. La forta concentració urbana de moltes grans ciutats en provoca un creixement en extensió fins a arribar, sovint, a municipis veïns, i això exigeix de planificar-se urbanísticament i d'endegar molts de llurs serveis (accessos, transports, serveis de subsòl, etc.) amb un tractament que englobi tots els municipis afectats; exigeix també normalment la creació d'un organisme amb representativitat política, competència administrativa i mitjans econòmics suficients per a decidir sobre les actuacions públiques d'aquesta àmplia zona. Tenen legalment reconeguda àrea metropolitana —dita també regió, comarca i d'altres denominacions— les ciutats de Barcelona, Bilbao, Estocolm, Londres, Madrid, Milà, Moscou, París, València, Washington, i moltes altres

Un dels trets definidors de Barcelona és, sens dubte, la seva compacitat. La densitat de la ciutat estricta, més de 15.000 habitants per km2, només és superada, entre les àrees centrals de les grans ciutats europees, pel municipi de París. D'altra banda, el cor del sistema metropolità, aplega, en poc menys de 500 km2, encara no un 2% de la superfície de Catalunya, 3.000.000 de persones, és a dir la meitat de la població del Principat. La regió metropolitana de Barcelona és avui la sisena àrea urbana de l'Europa Occidental, superada només per Londres, París, el Randstat, el Rhur i Madrid. Això li confereix una capacitat d'atreure inversions, serveis, infraestructures i activitats que altrament no tindria.

ÀREA SUBURBANA

Espai situat fora de la ciutat (morfològicament delimitada), però que s'hi integra funcionalment. Comprèn, doncs, una aurèola de nuclis satèl·lits i les vies de comunicació, les aigües, els boscs i els camps (conreats o no) que els separen de la ciutat i entre ells. Per això hom ha proposat també el terme d'àrea rururbana. Així s'explica que prolonguin funcions intraurbanes (residencial, de dormitori, industrial, de distribució comercial) i n'assumeixin d'altres d'específiques: hortícola, allotjament, annexos urbans (els principals), llocs d'esbarjo, etc. Una gran ciutat, juntament amb l'àrea suburbana (que pot incloure altres ciutats prou importants), és anomenada sovint àrea metropolitana.

AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ

Xarxa informàtica, de grans dimensions i capacitat, sobre la qual circula tot tipus d'informació, especialment informació multimèdia. Sovint aquest terme és usat erròniament com a sinònim d'Internet

BANC CENTRAL EUROPEU

Institució de la Unió Europea amb seu a Frankfurt, vigent a partir de l'1 de gener de 1999, que exerceix les funcions de banc central per als estats membres d'aquesta organització. La seva creació culmina el procés d'unió política i monetària de la Unió Europea iniciat el 1990. Aquest procés es dividí, d'acord amb l'anomenat Informe Delors, en tres fases, la primera de les quals consistí en l'eliminació de les restriccions de moviments de capitals entre els estats membres de l'aleshores Comunitat Econòmica Europea i l'establiment del Comitè de Governadors de Bancs Centrals per a coordinar les polítiques monetàries. En el tractat de Maastricht hom establí les directrius del Sistema Europeu de Bancs Centrals. La creació el 1994 de l'Institut Monetari Europeu (IME) marcà l'inici de la segona fase de la unió monetària, amb la desaparició del Comitè de Governadors, les funcions del qual eren traspassades i reforçades per l'IME. El 2 de maig de 1998 la Comissió Europea féu públics els estats que complien els requisists per a accedir a la moneda única l'1 de gener de 1999. El 25 de maig de 1998 els estats membres de la UE nomenaren el primer president —l'holandès Willem Duisenberg—, el vicepresident i els quatre membres del comitè executiu del Banc Central Europeu. Amb l'entrada en vigor del Banc Central Europeu i la consegüent dissolució de l'IME, hom dóna per començada la tercera i última etapa de la unió política i monetària.

BANC MUNDIAL

Nom amb el qual és conegut el grup bancari internacional que finança projectes i assisteix econòmicament països en vies de desenvolupament. Comprèn 5 organitzacions: el Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament, el més gran pel volum dels préstecs i que opera en països amb una renda per habitant relativament alta; l'Associació Internacional de Desenvolupament (IDA, 1960), que concedeix terminis i assistència als països amb una renda per habitant inferior a 925 $ i que no poden afrontar els terminis dels préstecs del BIRD; la Corporació Financera Internacional (IFC, 1956), destinada a enfortir el sector privat dels països en desenvolupament; l'Agència de Garantia Multilateral d'Inversions (MIGA, 1988), que assessora la captació d'inversions estrangeres; i el Centre Internacional de Conflictes en Pagaments d'Inversions (ICSID, 1966), que arbitra les disputes entre governs i inversors estrangers

BIODIVERSITAT

Conjunt de totes les formes vivents de la naturalesa entera, d'una regió geogràfica o d'un grup taxonòmic definit. Aquesta accepció, introduïda principalment per E.O. Wilson el 1986, expressa el nombre total de les espècies presents en el conjunt de referència sense considerar-ne els efectius, a diferència de l'accepció ecològica tradicional de diversitat , que inclou també una estimació de les abundàncies respectives de les diverses espècies. Fent una analogia amb el llenguatge, la biodiversitat seria un diccionari que conté totes les expressions de què disposa una llengua mentre la diversitat seria l'estil d'expressió caracteritzable per l'ús i la freqüència relativa dels mots. Sovint hi ha una elevada correlació entre diversitat ecològica i biodiversitat

BIOMASSA

Conjunt de la matèria orgànica renovable d'origen vegetal, animal o de transformació que tenen en comú haver derivat de la fotosíntesi. Comprèn des de la llenya, purins, residus forestals i RSU. Va ser el primer combustible humà i es predominant en els països pobres

BROKER

Corredor, persona que compra o ven béns, lletres de canvi, valors mobiliaris, etc, per compte d'altres persones. A partir dels anys setanta, aquest terme s'ha introduït en el vocabulari financer català, per designar els intermediaris en les operacions creditícies entre entitats de crèdit i d'estalvi, que es realitzen en el mercat interbancari

BRIC

Terme emprat per Goldman Sachs.Acrònim de Brasil, Rússia, Índia, Xina. Els països del futur. Ránking en IDH: Brasil 63, Rússia 62, Xina 85, Índia 127

 

CBD

Central Business District. Lloc central de negocis d’una gran ciutat caracteritzat pel comerç i l’oci i amb poca activitat residencial

CENTRALS ENERGÈTIQUES DE CICLE COMBINAT

Les centrals de cicle combinat apliquen conjuntament una turbina de gas i una de vapor per a la producció d'energia elèctrica. Els gasos de la turbina poden generar vapor a alta pressió a la caldera de recuperació. El vapor s'expansiona en una turbina de vapor produint energia elèctrica i vapor a baixa pressió que pot ser utilitzat en el procés. Més informació en: http://www.ecologistesenaccio.org/temes/energia/termiques/impacte.htm

COMARCA

Catalunya, entitat local de caràcter territorial formada per una agrupació de municipis. El govern i l'administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent. La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca. Atès que es tracta d'una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats. El nombre de representants del consell comarcal oscil·la entre 19 i 39 segons els residents a la comarca. El territori de Catalunya (províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona) fou dividit en comarques l'any 1936 per un decret del govern de la Generalitat de Catalunya, seguint el projecte presentat per la ponència per a l'estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, creada el 1931. Aquesta demarcació administrativa tingué vigència fins el 1939, que fou suprimida pel franquisme. Diversos estudis realitzats entre els anys 1960 i 1970 al País Valencià, a les Balears i al territori català administrativament francès i aragonès completaren la divisió del territori català en comarques. Restablerta la Generalitat de Catalunya (1977), aquesta institució adoptà, l'any 1987, la divisió territorial de la Generalitat republicana, si bé conferí a la comarca el caràcter d'ens local, a diferència de la divisió del 1936, en què era tractada com una simple divisió administrativa. Posteriorment el mapa comarcal es modificà per tal de crear (1988) tres comarques noves i de modificar (1990) les demarcacions d'algunes altres. També el 1988 la Generalitat de Catalunya creà els consells comarcals, ens constituït per un cert nombre de regidors (que varia segons la població de la comarca) dels municipis que integren cada comarca. Els consells comarcals tenen competències sobre urbanisme, sanitat, serveis socials, cultura, ensenyament, esport i medi ambient i poden presentar proposicions de llei al Parlament català

COMERÇ JUST

comerç que s’efectua entre els productors del tercer món i els consumidors amb un preu raonable pels productors.

COMISSIÓ EUROPEA

Organisme de la Unió Europea creat el 1967 encarregat de vetllar per l'acompliment dels tractats. És un òrgan independent, bé que controlat pel Consell de Ministres, i amb algunes atribucions executives, especialment pel que fa al pressupost. Té la facultat de plantejar iniciatives al Consell de Ministres i desenvolupar projectes i exercir el poder decisori que li atorgui el Consell. És formada per un president i sis vicepresidents adscrits als àmbits d'economia i finances, cooperació i desenvolupament, indústria i tecnologia de la informació, afers econòmics estrangers, política de personal i administració, i recerca i desenvolupament. Hi ha un nombre variable de comissaris en matèries diverses. Els membres de la comissió són nomenats pels governs de cadascun dels estats membres de la Unió, cada dos anys en el cas del president i els vicepresidents, i cada quatre anys per a la resta de membres, renovables. No hi pot haver més de dos membres de cada estat. Des del 1981 n'han estat presidents Gaston Thorn (1981-84), Jacques Delors (1985-94), Jacques Santer (1994-99) i Romano Prodi (des del 1999).

COMUNITAT AUTÒNOMA

Ens territorial, dotat d'autonomia política, en què s'organitzen les regions i nacions de l'estat espanyol per a l'exercici del dret d'autogovern segons la constitució de 1979. Hi ha 17 junt amb els dos territoris autònoms de Ceuta i Melilla. Tenen competències delegades del govern central com la sanitat, ordenació del territori, educació, medi ambient. Les institucions responsables són l'assemblea legislativa o parlament, el govern autonòmic i el tribuna superior de justícia.

CONURBACIÓ

Continu urbà resultant del creixement simultani, recíprocament influït, de dues o més ciutats pròximes, i que arriba fins a fer desaparèixer l'espai rural intersticial. El terme fou encunyat per Patrick Geddes. Les conurbacions són característiques de les regions urbanes i de les metròpolis. Als Països Catalans són ben visibles les conurbacions a l'entorn de Barcelona, les del conjunt Sabadell-Terrassa, les de Granollers, de Sant Feliu de Guíxols-Palamós, les de Tarragona-Reus i les de València i Alacant

CONFERENCIA DE L’ONU PEL COMERÇ I DESENVOLUPAMENT (UNCTAD)

Sigla d'United Nations Conference on Trade and Development ('Conferència de les Nacions Unides sobre el Comerç i el Desenvolupament'), òrgan permanent de l'Organització de les Nacions Unides que s'ocupa, principalment, de la negociació i l'adopció d'instruments jurídics multilaterals en l'àmbit del comerç internacional. Fou creat el 1964 a impuls de l'economista argentí Raúl Prebisch i celebra sessions plenàries cada quatre anys. Les discussions al si de l'UNCTAD, amb clars enfrontaments entre països pobres i rics, han donat credibilitat internacional a les reivindicacions dels primers per tal d'aconseguir un nou ordre econòmic internacional més just. Gràcies a la UNCTAD, ha estat endegat el sistema generalitzat de preferències aranzelàries a favor de les manufactures dels països subdesenvolupats, hom ha negociat acords per a l'estabilització dels mercats mundials de primeres matèries d'interès per a alguns països endarrerits i ha impulsat estudis sobre els problemes del desenvolupament econòmic

CONSELL COMARCAL

Institució responsable de cada comarca. Format per consellers i conselleres comarcasl escollits entre els regidors municipals de la comarca. amb competències en ordenació del territoria, sanitat, serveis socials, cultura, esport, ensenyament i medi ambient.

CORRENT TERMOHALINA

L'aigua densa i freda forma part del que es coneix com Cinta transportadora Oceànica i aquesta surt a la superfície al oceans índic i pacífic. Així com l'aigua càlida torna a l'Atlàntic, forma la corrent que es mou cap al pol i que coneixem com la Corrent del Golf. Aquest procés funciona com un contrapès del canvi climàtic, eliminant part de les emissions de l'efecte hivernacle




CRITERIS DE CONVERGÈNCIA ECONÒMICA

Procés d'apropament de les economies dels estats membres de la Comunitat Europea per a aconseguir llur integració i constituir la unió econòmica i monetària d'Europa. Els criteris aplicats per a reduir els diferencials entre els estats són el dèficit públic (inferior al 3% del PIB; relació entre deute públic i PIB inferior al 60%), la inflació (en relació als tres estats millors, diferencial d'1,5%), la taxa d'interès del deute públic a cinc anys (diferencial de 2%) i les taxes de canvi (dins la banda estreta del sistema monetari europeu). Els tres primers criteris són referits a l'any anterior al pas a la tercera fase; el quart, als dos anys anteriors. Uns programes de convergència per estats estableixen les mesures a prendre

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l'acció humana. La difusió de l'expressió té l'origen en l'anomenat Informe Brundtland, encarregat per les Nacions Unides i fet públic el 1987. Per tal d'ésser efectiu, el desenvolupament sostenible comporta diverses mesures: utilització racional dels recursos per a evitar-ne el ràpid exhauriment, eliminació o reducció al màxim del potencial contaminant de les energies, reaprofitament dels residus industrials o del consum, protecció activa d'espais naturals, etc. El nivell de degradació mediambiental, les perspectives d'empitjorament i la necessitat d'una acció internacional concertada per a evitar-lo portaren a la celebració de la primera Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient (Rio de Janeiro, 1992), a la qual han seguit altres de similars. La trobada evidencià sobretot les grans dificultats en l'aplicació de polítiques de desenvolupament sostenible a causa de les posicions que, a grans trets, separaven els estats rics dels pobres.

http://www.gencat.net/mediamb/sosten/local_antecedents.htm

 

DESERTIFICACIÓ

Transformació d'una regió en àrida o desèrtica per causa de l'acció humana. Entre les pràctiques que l'afavoreixen hi ha la sobrepastura, els conreus excessivament continuats o en règim de monocultiu exclusiu, els incendis, etc. Pot agreujar la tendència natural d'un territori a l'aridesa

DESERTITZACIÓ

Transformació d'una regió en àrida o desèrtica per causes naturals. Els canvis climàtics en són la causa més freqüent. L'activitat humana pot ser-ne un factor coadjuvant o, fins i tot, la causa principal

DESFORESTACIÓ

Destrucció de la massa forestal per tal d’implantar granges, explotacions agrícoles, carreteres i d’altres. Ve causada per la pobresa i el creixement demogràfic que fan augmentar la superfície destinada al conreu. També es produeix amb la producció de fusta del bosc amb la consequent pèrdua de biodiversitat.

DEUTE EXTERN

Situació de deute dels països més pobres vers els més rics que al 1993 era de 440.000 milions de $. Els beneficiaris del deute són els bancs internacionals, el FMI i els països rics. Segons Susan George Africa paga 28.000 $ per cada minut que passa als països rics per motius del deute.

Les diferències entre rics i pobres continuen augmentant a escala mundial. L'Informe de Comerç i Desenvolupament de la Conferència de les Nacions Unides pel Comerç i el Desenvolupament (CNUD) reconeix que el procés de globalització actual és el responsable de l'increment espectacular de les desigualtats mundials. L'any 1965, la renda mitjana personal dels països del G-7 era 20 vegades superior a la dels set països més pobres del món. El 1995 la diferència era de 39 vegades. Cada any moren de fam 30 milions de persones al món i més de 800 milions estan subalimentades. El 20 % de la població mundial més rica realitza el 86% del consum privat, mentre el 20% més pobre només en realitza l'1,3%. Finalment, les 358 persones més riques del món tenen un ingrés anual superior al dels 2600 milions de persones més pobres

EFECTE HIVERNACLE

Escalfament de l'atmosfera i de la superfície d'un planeta que s'esdevé pel fet que l'atmosfera deixa penetrar la radiació solar (d'ona curta) i reté la terrestre (radiació infraroja, d'ona llarga). Aquest fet provoca un creixement de temperatura en el sòl i en les capes d'aire pròximes a ell, en un valor que, per terme mitjà, per al planeta Terra és de 45°, per sobre del que correspondria en absència d'atmosfera. El poder d'absorció de l'atmosfera és degut a la presència en el seu si de, principalment, vapor d'aigua i diòxid de carboni i, en menor mesura, de l'ozó. En aquest efecte intervenen també essencialment els núvols. Per aquesta raó, l'efecte és més gran a les regions més humides i nuvoloses dels tròpics, i menor en els pols i en les regions desèrtiques. A aquest fenomen és deguda la poca variació de la temperatura diürna, a les zones humides, contrastant amb la major variació observada a les regions àrides. Aquest efecte es dóna també en els hivernacles i en els captadors utilitzats per a procurar calefacció i aigua calenta sanitària als habitatges, la coberta de vidre dels quals permet l'entrada de la radiació solar en ona curta, mentre que impedeix la sortida de la radiació d'ona llarga emesa pel sòl. Aquesta similitud amb el comportament de l'atmosfera de la Terra explica la denominació de l'efecte. Aquest efecte es presenta també al planeta Venus, l'atmosfera del qual és constituïda en un 90-95% de diòxid de carboni, fet que explica que la seva temperatura sigui tan elevada. L'augment antròpic de diòxid de carboni de l'atmosfera podria portar a un augment incontrolat de la temperatura del planeta

ENERGIES RENOVABLES

Conjunt de formes d'energia que presenten generalment unes característiques determinades, com és ara la producció descentralitzada, la transformació neta —és a dir, sense residus— i el consum a indrets no molt allunyats del punt de producció. Hom qualifica d'alternatives les formes d'energia que actualment no poden ésser considerades convencionals (com és el cas dels combustibles fòssils, l'energia hidràulica i la de fissió nuclear) llevat de la de fusió, pel fet d'estar encara en fase experimental i hom no creu que pugui ésser utilitzada abans de l'any 2 000. Les principals energies alternatives són la solar, l'eòlica, la geotèrmica, la maremotriu, la maremotèrmica, la de les ones i l'agroenergia.

ENERGIES NO RENOVABLES

Energies limitades i que s'exhaureixen. Molt contaminants i amb forta concentració geogràfica. Cal citar el carbò, petroli, gas natural i urani.

ESTAT

Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies. L'estat, com a formació social, és una estructura d'elements que pertanyen a unitats polítiques anteriors a ell i d'elements de nova creació

 


(Elaboració pròpia a partir de la Hiperenciclopèdia)

---