Municipi del Vallès Oriental, al centre de la depressió del Vallès, a la part baixa de la riera de Cànoves (anomenada també riera de Cardedeu), que travessa el terme. La zona forestal (boscs de pins i alzines) hi ocupa 390 ha; hi ha també vernedes. Hi predomina l'agricultura de secà (570 ha). El regadiu (70 ha) aprofita l'aigua de la riera (100 hores setmanals són de Cardedeu i 68 de Cànoves) i també la del subsòl. Els conreus principals són cereals (blat, ordi i civada), patates, llegums i farratge. Hi ha extensos vivers de plantes i arbres de jardí. Hi ha ramaderia (bestiar boví i porcí) i cria d'animals de granja. El mercat setmanal, d'origen medieval, se celebra els dilluns. Les principals indústries són la tèxtil (295 treballadors) i la de plàstics (180); la construcció dóna feina a 275 treballadors, i a 142 la resta d'activitats industrials: olles, moles, pinsos, farines; hi és tradicional la fabricació de borregos. La població ha augmentat ràpidament els darrers anys, en gran part a causa de la immigració. La vila (7 030 h agl i 210 h diss [1981], cardedeuencs; 193 m alt), a l'esquerra de la riera de Cànoves, ha absorbit els barris de la Creu, de Riera, de la Granada, del Poblenou i de l'Estalvi. És un centre d'estiueig important. L'església parroquial (Santa Maria) és obra de la fi del s XVI, acabada a la darreria del XVII (el campanar, de granit, té finestrals gòtics); fou refeta després de l'incendi del 1897. Hi ha el Museu Municipal Balvey (arxiu, arqueologia, etnografia i farmàcia antiga), creat per Tomàs Balvey, i el parc municipal dels Pinetons. La biblioteca popular fou creada el 1947. El terme és esmentat ja el 941 (Carotitulo), i la parròquia, el 1022; pertanyia al terme del castell de Vilamajor. Jaume I atorgà carta de poblament el 1272; concedí a la vila, que havia d'ésser fortificada, la facultat de celebrar fires i mercats i hi féu passar el camí de Barcelona a Girona (carretera actual). El 1384 esdevingué carrer de Barcelona. El 1699 se separà de la batllia de Vilamajor. El 16 de desembre de 1808 les tropes franceses de Saint-Cyr obtingueren sobre les de Vives i Reding, al camí de Llinars, la victòria que els obrí les portes de Barcelona. El 1873, els carlins de Savalls castigaren durament la població i afusellaren 19 habitants. Dins el terme abunda el poblament disseminat en masies o agrupat en veïnats, com el del Rieral. Prop del poble hi ha el seminari dels dominicans. L'antiga església de
Sant Salvador dels Prats actualment ha desaparegut. El municipi enclou, també, l'antic terme de
Molnells