L’OBJECTE DE L’ÈTICA: BÉ, JUSTÍCIA I FELICITAT

Ètica i moral són dos termes que sovint es confonen en el llenguatge ordinari, però que cal diferenciar.

• L’ÈTICA és la reflexió filosòfica sobre la moral.
• La MORAL és una forma de valoració de les accions humanes segons un conjunt de normes orientades a la consecució del bé. A vegades aquest conjunt de normes també s’anomena “moral” (i aleshores parlem de “normes morals”).

Així doncs, la moral és la recerca del bé que regula la nostra acció com a persones, mentre que l’ètica és l’intent de comprensió de les característiques i fonaments de la moral. Per això, l’ètica no es pregunta si quelcom està bé o si en un determinat moment es considera que està bé, sinó més radicalment, què és el bé.

Què entenem per “bé”? A vegades diem que un dinar ha estat molt bé, i això vol dir que “ens ha agradat”. A vegades diem que un jugador juga molt bé, i això vol dir que realitza o compleix correctament la seva funció dins de l’equip, amb habilitat. Però aquests dos exemples no ens ofereixen una dimensió moral.

La idea de bé, en un sentit moral, combina dues dimensions complementàries:

1. Una dimensió social, que apunta cap a la idea de justícia.
2. Una dimensió individual, que apunta cap a la idea de felicitat.

Algunes teories ètiques han donat més importància a una o altra d’aquestes dues dimensions, però cal que totes dues es tinguin en consideració i tendeixin a l’equilibri. Aquest equilibri no significa “una mica de cada”, sinó “màxima plenitud de totes dues”. Per exemple, si jo dic: “a mi em fa feliç torturar els alumnes, però no és just que ho faci, per tant només els torturaré una mica”, el meu plantejament no és correcte des d’un punt de vista moral. Molt més correcte seria: “em fa feliç veure com els meus alumnes aprenen el que els explico, i el més just és que m’esforci a explicar-los les coses tan bé com pugui”. De tota manera això no és fàcil. Sovint hom pot considerar que la justícia és independent de la felicitat dels individus, fins i tot pot arribar a ser-ne contrària. De fet es tracta d’un tema tan antic com la filosofia: qui és més feliç: l’home just o l’home que comet injustícies impunement? L’ideal seria que la justícia ens fes feliços i que la felicitat més gran fóra la de l’home just. Però sovint la realitat està lluny de l’ideal.

Què són la justícia i la felicitat? És difícil donar una definició d’aquests dos conceptes, perquè tots els filòsofs que s’hi refereixen hi aporten la seva visió particular. Però podem intentar una definició prou general per que es pugui adaptar a les exigències particulars de cada teoria:

JUSTÍCIA: és l’estat de perfecta harmonia d’una societat.

FELICITAT: és l’estat de plena satisfacció dels desigs humans.

Si intentem concretar més, aleshores apareixeran els problemes ètics tant a nivell individual com en un sentit més social d’ètica política. Per exemple: Hi ha un únic model de societat justa, o bé n’hi ha diversos de possibles? Tots els desigs són moralment correctes? Com podem diferenciar els desigs bons dels dolents? Hi ha desigs perversos?