Xavier Vilaseca i Bañeras
FILOSOFIA PER A JOVES ESTUDIANTS
LA DIMENSIÓ ÈTICA. VALOR COM A PERSONA
Les formigues, les abelles, i qualsevol insecte que visqui en comunitat és perfectament intercanviable amb un altre, i el seu únic valor és que contribueix a que la comunitat funcioni. En alguns mamífers amb marcades estructures socials (elefants, cetacis, goril·les...) s’aprecia a cada individu i es valora per si mateix.
En els humans aquest factor és especialment desenvolupat fins al punt quela dimensió personal és independent de la dimensió social. L’ésser humà té un sentiment de si mateix com a individu diferent de tots els altres, únic. Se sent persona, i això li dóna un valor per si mateix. D’aquest valor en diem “dignitat moral”.
Les coses, en canvi, no posseeixen tal dignitat. El valor d’una taula o d’una nevera és econòmic, però no pas moral. Els animals tampoc no tenen el mateix valor que les persones. Per molt que apreciem un animal, no podem dubtar si hem d’escollir entre el bé de l’animal i el bé de la persona. Això no significa que podem maltractar els animals com si fossin objectes. Maltractar un animal és una forma de sadisme que diu molt poc en favor del que ho fa. Però sempre considerarem més greu (i les lleis així ho emparen) maltractar una persona. |
La relació dels homes amb la resta d’animals i éssers vius és una qüestió delicada que comença per un fet tant elemental com pot ser l’alimentació. Tots els animals hem de menjar altres éssers vius: això ara com ara és inevitable. Però fins a quin punt una justificació econòmica és suficient per a defensar una ramaderia que porta al límit la capacitat de resistència dels animals? (penseu en la cria dels pollastres, per exemple). Podeu trobar informació sobre maltractament d'animals a l'enllaç de l'ONG "Igualdad animal". Personalment em semblen exageradament tendenciosos. |
Aquesta noció de la persona com a quelcom amb dignitat moral, és a dir, valuós per si mateix, es concreta en l’idea que l’ésser humà no ha de ser utilitzat com un mitjà sinó com a una finalitat per si mateix. Un mitjà és “quelcom-que-serveix-per-a”. La persona té valor encara que no serveixi per a res. Això explica que, per exemple, a diferència del món animal, tenim cura dels malalts i els discapacitats. Tots els humans, independentment que siguin més o menys útils, tenen dignitat i això implica que mereixen ser respectats. La humanitat és quelcom que cal respectar. Respectant la vida dels altres respecto la meva pròpia dignitat.
Això, però, massa sovint no és així. Veiem com uns homes exploten, utilitzen i maltracten a d’altres homes. Això és freqüent en els grups de simis. En els grups de ximpanzés, per exemple, son habituals els maltractaments a cries que poden acabar amb la mort. És un espectacle cruel i incomprensible. També hi ha pares humans que maltracten als seus fills, homes que maltracten o maten les seves esposes o companyes, caps que maltracten i exploten els seus empleats, sàdics, violadors, assassins, gent que busca la guerra o que reprimeix a pobles i cultures sencers. D’alguna manera podem dir que encara som massa animals, és a dir, que encara no som humans.
No podem dir que l’ésser humà és un animal que segueix fidelment uns principis morals, però si que podem afirmar que és un animal capaç de plantejar-se problemes morals, és a dir, és un animal ètic.