MORAL I COSTUM. VALORS ABSOLUTS O RELATIUS

Les accions humanes poden presentar-se com a costums o com a obligacions morals. Per exemple, és un costum sortir el cap de setmana, però això no vol dir que hi estiguem obligats, o que siguem immorals si no sortim. És costum pentinar-nos quan ens llevem, però això no implica cap obligació moral. Hi ha gent, per altra banda, que està acostumada a no respectar a ningú, però el respecte als altres és una obligació moral.

Els costums canvien al llarg del temps, segons els llocs i les persones. Per això diem que els costums són relatius.

Les accions morals se’ns presenten com a obligacions, és a dir, com a deures. Per exemple: procurar que els fills tinguin el millor que puguem oferir-los és un deure moral, i ens sembla que això no ha de dependre ni del lloc ni de l’època en què vivim, és a dir, que els deures morals són absoluts. Estem també convençuts que no és admissible que cada persona pugui fer el que li sembli respecte a aquesta qüestió. Per això, quan veiem un pare que maltracta el seu fill ens sentim legitimats per criticar-lo i censurar-lo.

Això, en teoria, està molt clar. Però a la pràctica sorgeixen diversos problemes:

1.Sovint es confonen els costums amb els deures. No tothom és respectuós amb els costums de cadascú. Els que porten els cabells llargs critiquen als que els porten curts, i també a l’inrevés, com si hi hagués quelcom moralment reprovable en la mida dels cabells, o en la roba que ens posem, o en l’horari que seguim...

2.Si ens mirem l’home des d’una perspectiva històrica tot comparant les diferents cultures, veurem que el que ara i aquí considerem com un deure moral, fa uns anys o en un altre lloc no s’hi considerava. Exemples:

A molts ens sembla una immoralitat la pena de mort, però això no és així a tot arreu.
Les vídues dels hindús es llençaven a la pila funerària i morien cremades amb el seu difunt marit. Les dones sense fills dels emperadors xinesos també eren enterrades vives amb l’emperador difunt. Això era una obligació per a elles, però a nosaltres ens sembla immoral.
Els romans trobaven bé les lluites a mort dels gladiadors. Us imagineu actualment un combat de boxa amb mort final del perdedor?
L’esclavitud ha estat sovint considerada com a un bé social. Si no l'heu vist, us recomano el film de Tarantino. És molt bèstia, però genial.
Els ianomami practicaven infanticidis com a mètode de control demogràfic. La norma deia que el primer fill havia de ser mascle. Si era una nena calia abandonar-la a la selva. Quin sentit demogràfic creieu que pot tenir una norma tan cruel?

Això ens pot fer pensar que, en el fons, no hi ha diferència entre els costums i les normes morals, de tal manera que tots els valors són relatius, que totes les opinions són vàlides si són acceptades en una determinada societat. Aquesta postura ètica s’anomena relativisme moral.

Alguns relativistes pensen que l’especial valor que les societats donen a les anomenades “normes morals” es deriva del fet que es tracta de costums especialment útils per a la supervivència de la societat i per la seva adaptació a les circumstàncies. Són eines adaptatives que depenen de les circumstàncies i que perden el seu valor quan les circumstàncies canvien.

És indubtable que els valors morals han anat canviant al llarg del temps. Però això també es pot dir de la ciència. El que fa uns segles es considerava cert, ara ja no ho és, i no s’entenen les coses igual a tot arreu. La veritat canvia d’una època a una altra, però això no significa necessàriament que no hi hagi veritat. Podem pensar, com Popper, que la veritat es descobreix progressivament, que les noves teories ens acosten cada vegada més a la veritat. Podem doncs aplicar la mateixa idea a la moral: els judicis de valor poden canviar d’una època a una altra, però això no es deu al relativisme dels valors, sinó a la descoberta de nous valors que ens fan progressar moralment. Per exemple, moltes persones justes van conviure en el passat amb la tortura sense pensar que era reprovable èticament. Avui algú que admetés la tortura no ens semblaria just. No és que hagi canviat el valor de la justícia, sinó que s’ha ampliat en una nova dimensió. Podríem dir doncs que la moral progressa.

També és cert que la idea de “progrés moral” és discutible. Progressar vol dir millorar. Podria ser que només canviéssim de costums, però que això no fos pas cap progrés. És cert que no fem la mateixa mena d’immoralitats que els romans; però potser les nostres són tan o més greus.

EXERCICI

Mira el següent documental (15 minuts) sobre les relacions personals i familiars en la cultura Mosuo de la Xina i contesta les següents preguntes:

Creus que algú pot considerar immoral la conducta sexual dels Mosuo? Quines són les finalitats, els objectius, que es persegueixen en l'organització social dels Mosuo? Valora aquestes finalitats des d'un punt de vista moral.

Si vols veure un documental més complert i ben fet sobre els Mosuo, clica damunt la imatge