SER I HAVER-DE-SER. JUDICI DE FET I JUDICI ÈTIC

Una altra qüestió que sovint es planteja és: existeixen la justícia i la felicitat? Està clar que justícia i felicitat no existeixen com a objectes de la manera que existeix un pi o una llibreta. Però sí que existeixen com a finalitats.

Una finalitat és allò que volem que sigui. Per això diem que la moralitat pretén transformar la realitat, és a dir, transformar allò que és en allò que ha de ser.

Els judicis de fet ens parlen de com són les coses. En canvi, els judicis ètics (o judicis de dret) ens parlen de com haurien de ser les coses. Per exemple, si observem els fets, veurem que hi ha racistes, gent que maltracta els seus fills, torturadors, lladres, assassins... Tot això és un fet, és el que és, el que hi ha, i es pot comprovar empíricament. Quan ho expliquem fem un judici de fet. Però si jo afirmo que no hi ha d’haver pena de mort, que els pares han de tenir cura dels seus fills, que no hi ha d’haver tortures ni assassinats, aleshores realitzo un judici ètic. Parlo de com haurien de ser les coses. Però això no es pot observar, no es pot comprovar. Només podem aspirar-hi, desitjar-ho, plantejar-nos-ho com un objectiu, és a dir, una finalitat, és a dir, un IDEAL.

EL MÓN NO HAURIA DE SER AIXÍ

Imatge de la guerra de Vietnam

Els judicis de fet els realitzem gràcies a la raó teòrica. Els judicis ètics els fem gràcies a la raó pràctica.

Evidentment, no és fàcil raonar sobre el que hauria de ser. Hi poden haver opinions diferents. I el problema és que quan dubtem no podem referir-nos a l’observació de fets objectius, sinó a quelcom tan abstracte com pot ser la idea de bé.

LES FORMES DE L’HAVER-DE-SER

Quan considerem que quelcom “ha de ser” d’una determinada manera plantegem una llei. Per exemple, afirmem que “no hem de matar”, que “hem de ser fidels als nostres compromisos” o que “hem de pagar impostos”. Algunes d’aquestes lleis no es refereixen a la moralitat, sinó a certes obligacions que els individus adquireixen pel fet de ser d’un país determinat, pel fet de ser ciutadans d’un estat. Aquestes lleis les coneixem com “lleis jurídiques”. Les “lleis morals”, en canvi, són independents del fet de pertànyer a un o altre estat. Totes dues ens parlen del que “ha de ser”, és a dir, de “deures” (en castellà “lo que debe ser”, “deber”), però hi ha una sèrie de diferències notables entre els dos tipus de lleis:

1.Les lleis jurídiques estan codificades oficialment i publicades per escrit. Formen part del que coneixem com a “codis jurídics”, tals com el Codi Civil o el Codi Penal. És imprescindible que tothom les pugui conèixer, i per això han de estar escrites en algun lloc on tothom pugui accedir-hi. Al nostre país, les lleis estatals es publiquen al BOE (Boletín Oficial del Estado), les lleis catalanes es publiquen al DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) i els edictes locals es publiquen al BOP (Boletín Oficial de la Provincia). Les lleis morals, en canvi, no cal que estiguin escrites.

2.Les lleis morals provenen necessàriament d’un convenciment intern, és a dir, les complim perquè hi creiem. És una qüestió de consciència. Si no ens les creiem, si no les sentim com a pròpies, per a nosaltres no són realment lleis morals. Com a màxim les considerem convencionalismes socials dels quals podem prescindir (si ens deixen). Les lleis jurídiques, en canvi, no ens les imposa la nostra consciència, sinó que s’imposen coercitivament des de fora, prescindint de si el subjecte està o no convençut de la seva necessitat. Els estats desenvolupen sistemes coercitius que persegueixen i castiguen l’incompliment de les lleis jurídiques. Ens referim a la policia i al sistema judicial. No importa si jo crec que és bo pagar impostos, perquè la llei m’hi obliga igualment, i si no els pago em poden castigar. No importa tampoc si jo crec que està bé robar als rics, perquè la llei també ho castiga. En aquest mateix sentit, podem observar que no hi ha diferència legal entre no assassinar algú perquè tenim por d’anar a la presó o no assassinar-lo perquè creiem en el dret a la vida, però si que hi ha una diferència moral.

3.Les lleis jurídiques solen ser diferents segons els països i èpoques històriques. Les lleis morals, en canvi, aspiren a ser vàlides per a tothom, sempre i en tot lloc. D’això en diem “universalitat”. Dic que hi aspiren, perquè no està clar que això sigui possible, com veurem posteriorment.

4.En alguns casos, les lleis jurídiques poden ser contràries a la moral, i aleshores parlem de lleis moralment injustes. Per exemple, en temps de Franco les dones adúlteres podien ser castigades amb presó, i això era injust. També es podia anar a la presó per expressar lliurement les pròpies opinions o per parlar en català, i això també era injust moralment. Però era legal. Podem dir, doncs, que les lleis morals i les jurídiques a vegades coincideixen (no s’ha de matar) i a vegades són contràries (lleis que prohibeixen la llibertat d’expressió)

5.També pot passar que les lleis jurídiques es refereixin simplement a aspectes organitzatius que no tenen res a veure amb la moralitat (llei que diu que s’ha de circular per la dreta a les carreteres).

6.Finalment, també pot passar que les lleis morals es refereixin a aspectes de la vida que no estan regulats per la legislació jurídica. Per exemple, no és il.legal que els fills desatenguin els seus pares quan són vells, però sí que és immoral.