EL CONTRACTE SOCIAL

THOMAS HOBBES

Anglaterra, 1588-1679.

La seva obra principal és el Leviatan.

Hobbes creu que la base de la pau social és el compliment estricte de la llei, sense permetre cap llibertat política en el sentit que entenem des d’una democràcia, com veurem posteriorment. Les accions humanes han de ser sempre conformes a la llei, però el pensament ha de ser lliure.

Les lleis bàsiques de la naturalesa humana són dues:

-Avidesa natural: Cada home pretén gaudir tot sol dels béns comuns. Tota associació neix de la necessitat recíproca o de la ambició. No és l'amor mutu sinó el temor recíproc el que consolida les societats.

-Raó natural: Cada home fuig de la mort violenta com el pitjor dels mals.

En l'estat de la naturalesa tots els homes són iguals. Per tant, tots tenen dret sobre tot i sobre tots. Això comporta la guerra de tots contra tots. L'home és un llop per a l'home ("homo homini lupus")

En estat natural no existeix la justícia. Per parlar de justícia ha d'aparèixer la llei, que sorgeix d'un poder comú. La guerra de tots contra tots portaria a l'autodestrucció. Per això es produeix un pacte, un contracte social, que és el fonament de la llei. Aquest pacte consisteix a renunciar a la llibertat individual i transferir-la a un poder absolut: un rei que representa la totalitat de l'Estat.

El rei no és cap mena de pare bondadós que estima els seus súbdits. El rei assegura pel terror que el pacte s'acompleixi i garanteix la pau interna i l'ajut mutu contra els enemics externs.

Hobbes és el defensor més típic de l'absolutisme monàrquic. L'Estat decideix el que està bé o malament. Els súbdits no s'hi poden oposar si no hi estan d'acord, en virtut del contracte social, segons el qual han renunciat a aquest dret. L'Estat no té obligacions; no està sotmès ni a les seves pròpies lleis. L'únic límit del poder de l'Estat és que no pot manar a un individu que s'autolesioni o s'acusi a si mateix d'un delicte, perquè aleshores no donaria cap garantia d’existència pacífica als súbdits, que és l’obligació que li correspon segons l’esmentat “contracte social”.

L’estat que proposa Hobbes és un estat on es respecta la llibertat de pensament, però es rebutja totalment la possibilitat de la crítica i la polèmica política.

JEAN JACQUES ROUSSEAU

Ginebra 1712-París 1778. Les seves obres principals són El Contracte Social i L'Emili.

Va ser sempre individualista, crític i polèmic amb les idees dominants a la seva època. Se’l considera un precursor del romanticisme. És també un dels inspiradors de la pedagogia moderna. Va ser molt important la seva aportació a l’esperit de la Revolució Francesa (Robespierre anava a meditar sovint prop de la tomba de Rousseau).

RAÓ I SENTIMENT

Rousseau es declarava anti-filòsof, perquè pensava que la filosofia, tal com s’entenia en el seu temps, portava a l’escepticisme.

Rousseau es va fer cèlebre en guanyar un premi de l’Acadèmia de Dijon sobre el tema de: “El restabliment de les arts i de les ciències ha contribuït a millorat els costums”. La resposta de Rousseau és més propera al romanticisme que no pas a la il·lustració. Considerava que el progrés de la ciència ha portat a la degeneració dels sentiments. El progrés científic l’únic que ha aportat són necessitats noves i noves esclavituds. Rousseau ataca la raó que permet desenvolupar noves tecnologies que ens esclavitzen, però no ataca la racionalitat en si mateixa. El món és racional i l’home ha de ser racional. Però abans que cap altra cosa cal que l’home purifiqui els seus sentiments, cal que retorni a la puresa primordial. Si els homes fossin com han de ser, no caldria cap ciència per aprendre a comportar-se.

EL SENTIMENT ARRIBA ON NO ARRIBA LA RAÓ. Per exemple, en contemplar la natura sentim la presència divina, la seva grandesa. I no hi ha millor prova de l’existència de Déu que aquest sentiment. La religiositat ha de sorgir dels sentiments més purs (la Verge, els àngels, el Nen Jesús són bons símbols d’aquesta puresa).

ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA SOCIETAT

L’ésser humà, en la seva evolució, ha passat per tres moments:

1.PRIMER MOMENT: L’HOME NATURAL

L’home és lliure, innocent i pur. No hi ha aquí res de l’avidesa natural de què ens parlava Hobbes. Més que un llop l’home seria un xaiet. Aquest és l’estat de felicitat completa. Es l’estat d’harmonia amb la naturalesa.

(Ha existit mai l’home natural? Antropològicament, i segons elsconeixements actuals sobre la prehistòria, més aviat podríem dir que no ha existit mai. De tota manera, tant se val, perquè aquí l’home natural juga el paper d’ideal ètic)

2.SEGON MOMENT: L’HOME SALVATGE

Degut a circumstàncies adverses, els humans s’agrupen en tribus. És en aquest moment que apareixen les tensions, l’odi, l’avidesa... L’home pot, però, viure encara separat de la tribu en harmonia amb la naturalesa.

3.TERCER MOMENT: L’HOME CIVILITZAT

Neix a partir del descobriment del ferro i de la consolidació de l’agricultura. Això implica l’aparició de la propietat privada i el repartiment de la terra. La persona no pot ja viure al marge de la societat.

 La pel.lícula "The Gods must be crazy" (Los Dioses deben estar locos) retrata el que podria ser una societat "natural". Explica la vida dels boshimans del Kalahari, de tal manera que sembla un documental, al principi, però va apareguent una història entre una mestra i la seva classe, un científic, un boshimà, un terrorista i una botella de CocaCola.

La civilització corromp l’home. Perquè això no sigui així, caldrà cercar un sistema educatiu que ens permeti guardar tota la innocència i les virtuts de l’estat natural malgrat viure en societat (tema central de L’Emili). De fet, el nen neix innocent i pur. És l’educació que el malmena. Cal cercar una educació basada en l’evidència de les coses més que no pas en l’autoritat del mestre. El coneixement serà així concordant i harmònic amb la naturalesa.

Caldrà també cercar una forma de societat que ens permeti guardar la llibertat i la igualtat que teníem en l’estat natural (tema central de El Contracte Social). Aquesta idea d’igualtat i llibertat ens fa pensar en el lema de la Revolució Francesa: Liberté, Egalité et Fraternité.

La societat s’ha de fonamentar en un contracte en què les parts renuncien a la voluntat individual (fins aquí, com Hobbes). Però no es tracta de cedir la nostra llibertat a un sobirà absolut sinó d’acceptar el desenvolupament de la voluntat general. Aquesta voluntat general es realitza gràcies a un govern i a uns legisladors, però aquests no són sobirans. La sobirania és exclusivament popular.

Acceptar la voluntat general és acceptar la racionalitat i la moralitat, que adquireixen la seva validesa en la universalitat de la voluntat general. Això s’assoleix gràcies a la democràcia. L’ideal democràtic s’aconsegueix en les ciutats, en els petits estats, més que no pas en les grans nacions, però cal lluitar per estendre-la.

Un altre contractualista destacat va ser John Locke, que estudiarem en profunditat a segon.