COMENTARI DE DESCARTES

A partir de tot això m’adono que ni la facultat de voler que he rebut de Déu no és per ella mateixa la causa dels meus errors, ja que és prou àmplia i perfecta en la seva espècie; ni tampoc no ho és la facultat d’entendre o concebre, ja que només puc entendre les coses per mitjà d’aquesta facultat que Déu m’ha donat, i per tant tot el que entenc sens dubte ho entenc com cal, i no és possible que en això m’equivoqui. Quin és doncs l’origen dels meus errors? Doncs només el fet que no retinc la meva voluntat dins dels límits de l’enteniment (ja que és molt més àmplia i extensa que aquest) i l’aplico a coses que no entenc. Coses respecte a les quals la voluntat és per ella mateixa indiferent, i per aquesta raó es desvia fàcilment i tria el mal pel bé, o el fals pel vertader. I això és el que em fa equivocar i pecar.

DESCARTES, Meditacions Metafísiques IV, 83

 

1.Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

2.Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas.

3.Quines raons té Descartes afirmar que “tot el que entenc sens dubte ho entenc com cal, i no és possible que en això m’equivoqui”? (Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Descartes que siguin pertinents encara que no apareguin explícitament en el text)

4.Compareu la concepció de Descartes sobre l’origen de l’error i del mal amb la concepció de Plató.

5.Creieu que Descartes té raó quan afirma que l’únic responsable dels meus errors i els meus pecats sóc jo mateix?