Quan una demostració em convenç de la veritat d’una proposició, no solament me la fa concebre, sinó que també em sensibilitza al fet que és impossible concebre la proposició contrària. Allò que és fals per demostració, implica una contradicció, i allò que implica una contradicció no pot ser concebut. Però pel que fa a una qüestió de fet, per més rigorosa que ens pugui semblar la prova que traiem de l’experiència, puc sempre concebre el contrari, tot i que no sempre podré creure-ho. La creença, per tant, distingeix entre la concepció a la quals assentim i a la que no.

HUME, Compendi d’un tractat de la natura humana

1.Expliqueu breument –al voltant de 80-100 paraules- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts)

2.Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. (1 punt)

“prova”

“experiència”

3.Quines raons té Hume per afirmar que “per més rigorosa que ens pugui semblar la prova que traiem de l’experiència, puc sempre concebre el contrari, tot i que no sempre podré creure-ho” (Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Hume que siguin pertinents encara que no apareguin explícitament en el text) (3 punts)

4.Compareu la concepció de Hume sobre l’origen del coneixement amb una altra concepció que es pugui trobar en la història del pensament occidental. (2 punts)

5.Digueu si esteu d’acord amb l’afirmació que les ciències experimentals només proporcionen creences i no pas certeses absolutes. Raoneu la resposta. (2 punts)