-De manera –vaig dir jo- que només el mètode dialèctic va per aquest camí, perquè suprimeix així totes les hipòtesis i ateny el principi mateix, en el qual es confirma, i l’ull de l’ànima, realment tapat per una mena de llot bàrbar, l’estira suaument i el fa pujar amunt. Se serveix, a tall d’auxiliars i d’assistents, en la conversió, de les arts que hem resseguit. Sovint les hem anomenades “saber” a causa del costum, però ens cal un altre nom, més clar que el d’opinió, però més fosc que el de saber; en algun lloc abans l’hem definit com “reflexió”. Però em sembla que aquí no es tracta pas d’una discussió de noms, quan tenim davant una investigació de temes tan importants.

-No, no es tracta d’això –va dir-. En tenim prou amb un nom que faci veure clarament el nostre pensament.

-Doncs ens bastarà –vaig fer jo- tal com abans, la primera part, anomenar-la saber, la segona, enteniment, la tercera, creença, i la quarta, semblança, i aquestes dues últimes opinió, i les dues primeres intel·lecció.

PLATÓ, República VII

1.Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts)

2.Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas (0,5 punts cada una):

a) “l’ull de l’ànima”

b) “reflexió”

3.A què es refereix Plató quan afirma que “la dialèctica estira suaument l’ull de l’ànima i el fa pujar cap amunt”? (Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Plató que siguin pertinents encara que no apareguin explícitament en el text).(3 punts)

4.Compareu les idees de Plató sobre els límits i possibilitats de coneixement amb una altra concepció sobre aquest tema que es pugui trobar en la història del pensament. (2 punts)

5.Esteu d’acord amb l’afirmació que les persones hem d’esforçar-nos per descobrir les veritats ideals i alliberar així la nostra ànima de tot el que és corporal? Raoneu la resposta. (2 punts)