COMENTARI DE TEXT DE PLATÓ

—Vet aquí doncs—vaig fe rjo—que encara que amb dificultats hem arribat a terme, i hem arribat raonablement a la conclusió que les diverses parts que hi ha a la ciutat també són a l’ànima de cada individu, i en el mateix nombre.

—Sí, hi són.

—Per tant, ¿no serà ja forçós, certament, que si quelcom determinat fa la ciutat sàvia, l’individu també ho sigui, i pel mateix motiu?

—Naturalment, ho serà.

—I això que fa l’individu coratjós fins a tal punt, això mateix fa la ciutat coratjosa fins al mateix punt, i que individu i ciutat tinguin així totes les altres coses pel que fa a la virtut?

—Forçosament.

—I em penso,Glaucó,que direm que un home és just de la mateixa manera que la ciutat era justa.

—També això és totalment indiscutible.

—I no hem oblidat de cap manera allò, que la ciutat era justa perquè, de les tres menes de gent que té, cadascuna d’elles fa el que li pertoca.

—No crec pas que ho hàgim oblidat —digué.

—De tota manera cal no oblidar que cadascú de nosaltres serà just i farà el que li pertoqui només si cadascuna de les seves parts individuals fa el que li correspon.

—Certament, cal no oblidar-ho.

Plató. La República, llibre IV

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

Ha de quedar clar que el text parla de l’analogia entre l’ànima i la ciutat.

En la vostra redacció hi ha d’aparèixer correctament relacionades les següents idees:

• Les parts de la ciutat es corresponen a les parts de les ànimes individuals (0,5 punts)
• El que fa que la societat sigui sàvia, coratjosa i justa és el mateix que fa que ho sigui un individu. (0,5 punts)
• De la mateixa manera que la justícia en la societat consisteix en què cada tipus de persona faci el que li correspon, la justícia en l’individu consisteix en què cada una de les parts de la seva ànima faci el que li correspon. (0,5 punts)

Una possible redacció seria:

El text planteja una analogia entre ànima i ciutat, de tal manera que les parts de la ciutat es corresponen a les parts de les ànimes individuals. Per això, el que fa que una societat sigui sàvia, coratjosa i justa és el mateix que fa que ho sigui un individu. El text es centra en la qüestió de la justícia:així com la justícia individual consisteix en què cada part de l’ànima faci el que li correspon, la justícia en la societat consisteix en què cada grup social faci el que li correspon.(93 paraules)

El text no diu que si els individus de la ciutat són savis o justos o coratjosos, aleshores la ciutat també ho serà. No cal que tots siguin savis: si els governants són savis, aleshores la ciutat també ho serà.

No cal dir quines són les parts de l’ànima o de la ciutat, ja que al text no hi apareixen. Si les heu dit correctament, ni suma ni resta. Si hi ha algun error, aleshores resta.

2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents: [1 punt]

a) Ànima: Realitat immaterial de l’individu, que està empresonada dins del cos. NO VALIA DIR LES PARTS DE L’ÀNIMA SENSE DEFINIR-LA

b) Coratjós: Que és valent, és a dir, que sap de què cal tenir por i de què no se n’ha de tenir.

NO VAL DIR QUE ÉS LA VIRTUT DE LA PART IRASCIBLE O DELS GUERRERS SI NO ES DIU QUÈ VOL DIR SER CORATJÓS. SI DIEM QUE EQUIVAL A VALENTIA, SENSE EXPLICAR QUÈ VOL DIR SER VALENT, COMPTA 0.25 PUNTS.

3.Expliqueu el sentit i la justificació, segons Plató, de la frase següent del text: «hem arribat raonablement a la conclusió que les diverses parts que hi ha a la ciutat també són a l’ànima de cada individu, i en el mateix nombre.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

Ha de quedar clar que hi ha una simetria entre les parts de la ciutat i les de l’ànima

Cal explicar detalladament les idees següents:

• Quines són les tres parts de la ciutat. Funció i virtut de cada part.(1 punt)
• Quines són les tres parts de l’ànima. Funció i virtut de cada part. (1 punt)
• Explicar que entre la ciutat i l’ànima Plató estableix un paral.lelisme. Per a saber què és l’home just mira primer què és la ciutat justa, perquè en allò que és més gran (la ciutat) es pot veure millor que en el que és més petit (l’ànima) (0.5 punts)
• Explicar què és una ciutat justa i una persona justa. (0,5 punts)
• Es pot relacionar amb el mite del carro alat (mite del Fedre) (0,5 punts)
• Explicar per què no hi pot haver una ànima unitària (perquè volem i no volem el mateix al mateix temps) (0,5 punts)
• Mite dels metalls (0.25 punts)

CAL EXPLICAR BÉ ELS PUNTS 1 I 2 PER A OBTENIR LA PUNTUACIÓ MÀXIMA. ELS ALTRES PUNTS NO CAL QUE HI SIGUIN TOTS.

4.Compareu la concepció de Plató sobre els diferents nivells del coneixement amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a (o corrent de pensament) destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Ho podem comparar amb els sofistes:

• Cal explicar primer la teoria de Plató sobre els nivells del coneixement: doxa (pistis i eikasia) i episteme (dianoia i noesi). No n’hi ha prou a esmentar-los, sinó que s’ha d’explicar bé en què consisteixen. (1 punt)
• Els sofistes no creuen que es pugui anar més enllà de la doxa. Són relativistes. Explicar què vol dir relativisme i els arguments en favor del relativisme. (1 punt)

5.Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Una persona no pot decidir a què es vol dedicar professionalment tenint en compte només allò que a ella li ve de gust de fer; la consideració principal que ha de tenir en compte a l’hora de decidir què farà és: “En quina mena de feina puc ser al màxim d’útil a la resta de la societat?”» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]

Resposta oberta.

Us pot ajudar preguntar-vos si una persona que no és lliure pot ser feliç. I preguntar-vos també si allò que es fa sense llibertat es pot per amb eficàcia. Quina és la meva responsabilitat social en el treball?