pàgina principal

Xavier Vilaseca i Bañeras
FILOSOFIA PER A JOVES ESTUDIANTS

 

 

 

 

 

 

pàgina anterior

 

 

COMENTARI DE TEXT

Totes les idees simples concorden realment amb les coses perquè, com ha estat demostrat, la ment no pot produir-les ella sola: per tant, necessàriament seran el producte de les coses que actuen sobre la ment d’una manera natural i hi produeixen aquelles percepcions a les quals s’ordenen i adapten (...). D’on se segueix que les idees simples no són ficcions de la nostra imaginació, sinó produccions naturals i regulars de les coses existents fora de nosaltres i que realment actuen sobre nosaltres; per aquesta raó incorporen tota la conformitat que tracten de tenir i que la nostra condició requereix: perquè ens representen coses sota les aparences que aquestes poden produir en nosaltres, mitjançant les quals podem distingir les classes diferents de substàncies particulars, discernir els estats en què es troben i, d’aquesta manera, adequar-les a les nostres necessitats i fer-ne un ús apropiat. Així, les idees de blancor o d’amargor, tal com són en la ment, conformant-se exactament al poder que hi ha en algun cos per produir-les, posseeixen tota la conformitat que els escau i que han de tenir amb les coses de l’exterior. Aquesta conformitat de la nostra idea simple i l’existència de les coses és suficient per parlar de la realitat del coneixement.

J.Locke, Assaig sobre l’enteniment humà

 

1.Expliqueu breument –al voltant de 60-100 paraules- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts)

Les idees simples tenen el seu origen en de les percepcions que les coses que existeixen fora de nosaltres produeixen de forma natural en la ment. No són innates, ni ficcions de la nostra imaginació, sinó representacions de les aparences que les coses reals produeixen naturalment i regularment en nosaltres. Per això diem que les idees simples són conformes a la realitat (tot i que només són aparences), i per tant, serveixen perfectament per a poder comprendre la realitat i relacionar-nos-hi correctament amb la realitat.

 

2.Expliqueu breument (entre 5 i 15 paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents: (1 punt)

Percepcions: Són el resultat dels impulsos sobre el sistema nerviós que produeixen els objectes i les seves partícules insensibles.

Realitat del coneixement: Diem que el coneixement és real quan les idees tenen un referent empíric amb el qual són conformes

 

3.Expliqueu el sentit de la frase següent del text i les raons de John Locke per afirmar-la: “les idees de blancor o d’amargor, tal com són en la ment, conformant-se exactament al poder que hi ha en algun cos per produir-les, posseeixen tota la conformitat que els escau i que han de tenir amb les coses de l’exterior”. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Lockeque siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text) (3 punts)

Les idees de blancor i amargor són idees simples de qualitats secundàries.

Explicar que hi ha idees simples i compostes, com es formen, quins tipus n’hi ha.

Sobre les idees simples és fonamental explicar que s’originen gràcies al poder de les coses sobre la nostra ment (qualitats primàries i secundàries).

Cal explicar resumidament els apartats:

 

4.Compareu la concepció de Locke sobre l’origen (o la formació) de les idees de la nostra ment amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. (2 punts)

Podeu comparar-lo amb l’innatisme de Descartes, tenint també en compte el valor que li dóna al coneixement sensible en la formació d’algunes idees sobre el món (podem confiar amb el coneixement sensible una vegada demostrada l’existència de Déu). Parlar dels tres tipus d’idees en Descartes.

Tenint en compte que a la pregunta anterior ja hem parlat d'aquest tema, no cal repetir tot el que diu Locke, sinó simplement marcar el contrast entre els dos. Però si no n'haguéssim parlat abans, la taula següent podria servir d'ajuda.

DESCARTES
LOCKE
Idees innates: característiques i posar exemples

Crítica a l'innatisme de les idees.

Les idees innates són font de prejudicis i porten a la intol.lerància

Adventícies: característiques i posar exemples

Totes les idees tenen el seu origen en les percepcions. Diferenciar entre sensació i reflexió.

Diferenciar entre idees simples i complexes. Explicar les seves característiques i i els subtipus:

  • Simples de qualitats primàries
  • Simples de qualitats secundàries
  • Complexes: substància, mode i relació
Factícies: característiques i posar exemples No en parla, però se sobreentén que no hi ha cap diferència significativa en aquest tema

Si no ho volem comparar amb Descartes, també ho podem fer amb Plató, amb la teoria de la reminiscència. En aquest cas, les idees són records del que vam aprendre en la nostra vida anterior

En qualsevol cas, ha de quedar ben clara la crítica de Locke a l’innatisme de les idees i la posició empirista de Locke.

 

5.Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: “La majoria de les idees de sensació que hi ha en la nostra ment s’assemblen tan poc a alguna cosa existent fora de nosaltres com poc semblants són les nostres idees respecte dels noms que les representen, tot i que només el fet d’oir-los ja fa que les pensem.” Responeu d’una manera raonada. (2 punts)

En aquest cas és difícil no estar-hi d’acord: El nom “vermell” no és vermell, no s’assembla a la idea de “vermell”. La idea de vermell tampoc no s’assembla a l’ona electromagnètica que la produeix en afectar el nostre sistema sensorial.

Els noms de les idees de qualitats primàries (per exemple “quadrat”) tampoc s’assemblen a la idea (el nom “quadrat” no és quadrat). Una altra qüestió és saber si les idees que Locke anomena de qualitats primàries, que també són idees de sensació, s’assemblen (com creia Locke) a les coses o no. Per exemple: la idea de quadrat i una cosa quadrada s’assemblen realment? Aquí sí que podeu estar-hi d’acord o en desacord. Si seguim el pensament de Kant, no tenim cap idea de com són les coses en si mateixes, i les formes d’espai i temps també les hi posem nosaltres