LA PSICOANÀLISI

Segons Freud, el terme té tres significats:

1.Un mètode d’investigació i anàlisi dels processos mentals.

La psicoanàlisi es fonamenta en l’afirmació de l’existència d’un inconscient, en el qual amaguem o enterrem aquelles idees, vivències, sentiments, desitjos (complexos psíquics), que ens semblen desagradables, immorals, lletjos, inconvenients, inoportuns... per mitjà d’una censura que la consciència exerceix. La censura consisteix en determinar un valor positiu o negatiu per a aquests complexos, si poden ser o no ser admesos en la vida conscient. Quan la censura no aconsegueix completament aquest propòsit d’apartar de la vida conscient allò que vol amagar a l’inconscient, aquests complexos reapareixen des de l’inconscient, determinant molts actes de la nostra vida conscient.

2.Una tècnica terapèutica per a tractar determinats trastorns psíquics.

El mètode per a descobrir les causes de les pertorbacions psíquiques consisteix a esbrinar a través de la interrogació i de la interpretació dels gestos, les paraules, els somnis, etc., la veritable causa dels complexos, allò que el propi malalt desconeix perquè és contínuament refusat per la consciència.

El mitjà per arribar a la curació de les pertorbacions és la catarsi, que consisteix en la presentació a la consciència del malalt de la causa veritable dels trastorns, sense que hi intervingui la censura. Els complexos desapareixen definitivament quan la consciència pot resistir la seva presència sense tornar a fer intervenir la censura, és a dir, sense retornar-los altra vegada a l’inconscient.

3.Un conjunt de teories o coneixements que serveixen per donar una interpretació de la personalitat normal o anormal de l’individu.

A aquest sentit Freud l’anomena també metapsicologia.

Aquesta teoria de la personalitat es basarà en la suposició de la sexualitat com a factor predominant de la vida animal (i humana, és clar)