ELS SOMNIS I LA SEVA INTERPRETACIÓ PSICOANALÍTICA

Freud va fer dels somnis el model de totes les expressions disfressades del desig humà. Els somnis són, en certa forma, la vàlvula d’escapament de les tensions acumulades durant el dia, amb la realització innòcua i simbòlica dels desitjos conscient o inconscientment reprimits. Per això Freud considerava que l’estudi dels somnis era el millor camí per accedir al coneixement de l’inconscient, sempre i quan siguem capaços d’interpretar la seva simbologia.

Freud distingeix entre el contingut manifest i el contingut latent dels somnis:

-Contingut manifest: És la forma dels somnis, la manera de manifestar-se els somnis, allò que podem recordar si ens despertem.

-Contingut latent: És el conjunt de motivacions que es manifesten simbòlicament en el contingut manifest, és a dir, és la veritable explicació del somni.

A vegades hi ha molt poca o gens de diferència entre els dos continguts. Per exemple: demà tinc una reunió desagradable i durant la nit prèvia somnio que sóc a la reunió. La causa del somni és clara: no m’agrada la reunió i en el somni represento els meus neguits i els meus desitjos.

Però molt sovint, segons Freud, el contingut manifest del somni és un substitut deformat de les idees latents. Durant l’estat de vigília la consciència ha reprimit cap a l’inconscient determinades pulsions i els ha mantingut allà gràcies a una forta resistència. Però durant el somni aquestes resistències es debiliten, si bé conserven encara prou energia per obligar a aquestes pulsions a transformar-se si volen accedir al nivell conscient.

Aquestes resistències utilitzen principalment tres recursos per permetre que les idees latents s’expressin:

1.CONDENSACIÓ: És la reunió de diversos continguts en una sola imatge. El contingut manifest del somni és més breu que el latent, com una mena de simplificació. La condensació es realitza per algun dels següents procediments:

1.1.Determinats elements latents queden simplement eliminats.

1.2.El contingut manifest pren tan sols alguns fragments dels latents

1.3.Elements latents que tinguin trets comuns es fonen en el contingut manifest.

2.DESPLAÇAMENT: Consisteix a substituir un element latent per algun altre element. Aquest desplaçament es manifesta de dues maneres:

2.1.Fent que un element latent quedi canviat per un altre element allunyat d’ell.

2.2.Transferint l’accent a un element del somni que no sigui gaire important

3.REPRESENTACIÓ VERBAL PLÀSTICA: Consisteix en la transformació de les idees en imatges visuals.

Tenint en compte tots aquests recursos, no és estrany, com afirma el propi Freud, que la interpretació d’un somni pugui ser molt complexa, ja que el contingut manifest pot accentuar una part del somni que, segurament, no és la important, i que el que apareix pot ser el contrari del que es vol dir, i que alguns aspectes s’eliminen, altres es fonen, altres apareixen fragmentàriament...

Per poder interpretar el somni, cal que el pacient expliqui de forma relaxada, sense imposar-se censures, qualsevol idea, pensament o imatge que sigui capaç d’associar (lliure associació) amb les imatges manifestes del somni.

Vegem-ne un cas: Una senyora jove, casada fa alguns anys, té el següent somni: Es veu al teatre amb el seu marit. Una part de les butaques està buida. El seu marit li explica que l’Elisa L. i el seu promès també volien venir al teatre, però havien trobat només localitats molt dolentes –tres per un florí i cinquanta cèntims- i no les volgueren. Ella pensa que no haver pogut anar aquella nit al teatre no és cap desgràcia.

L’anàlisi posa al descobert les següents idees latents: Va ser un error anar tant de pressa a casar-se. Per l’exemple de l’Elisa, la senyora veu que no hauria perdut res si s’hagués esperat. La pressa queda representada pel fet d’adquirir les localitats. El concepte o idea del matrimoni queda substituït pel fet d’haver anat amb el seu marit al teatre. A més, pels mateixos diners en podria haver trobat un de molt millor. Si entenem que els diners són la dot, el sentit seria que amb una bona dot es compra un marit. Les localitats del teatre serien aleshores les nocions que substituirien la noció de marit.

Freud construeix una mena de semiòtica dels somnis que té clau sexual:

Freud és conscient que aquestes interpretacions s’han de fer amb prudència i no funcionen de forma automàtica. Cal analitzar cada cas amb les seves circumstàncies concretes. Freud, que era fumador de cigars purs, afirmava que a vegades un cigar no és res més que un cigar.