CRÍTICA DEL JUDICI

Plató havia considerat gairebé idèntiques les idees de BÉ, VERITAT i BELLESA. Kant diferenciarà els tres conceptes i en delimitarà els àmbits de cadascun.

A la Crítica del Judici trobem per primera vegada una teoria estètica autònoma respecte a la teoria del coneixement i respecte a l'ètica.

El judici estètic té una forma completament diferent als judicis científics i ètics:

-Judici científic: X és cert/X és fals, o X és/X no és

-Judici ètic: X és bo/X no és bo o X hauria de ser/X no hauria de ser.

-Judici estètic: X és bell/ X no és bell o X m'agrada/X no m'agrada.

El judici estètic no descriu cap propietat física de l'objecte (això és groc o això és salat), sinó un sentiment subjectiu de plaer que es produeix en mi. Ara bé, és el mateix el PLAER que sento quan tinc picor i em grato, quan degusto una copa de Pesquera, reserva del 91, quan contemplo un paisatge o quan admiro una obra d'art?

PLAER SENSUAL I PLAER ESTÈTIC

Segons Kant, el plaer pot ser de dues menes:

-Plaer sensual: Està a l'abast de qualsevol animal. Es dóna quan els sentits són actius. S'obté principalment a partir dels sentits del tacte, gust i olfacte.

-Plaer estètic: Només es pot donar si hi ha consciència; és doncs específicament humà. Els sentits actuen simplement com a vehicles de la contemplació. S'obté principalment a partir dels sentits de la vista i l'oïda.

UNIVERSALITAT DEL JUDICI ESTÈTIC

Pel que fa al plaer sensual, no esperem que tothom gaudeixi dels mateixos plaers. Però pel que fa al plaer estètic considerem que es pot esperar que tothom consideri belles i artístiques les mateixes coses, i parlem de bon gust i mal gust. Per tant, malgrat que el judici estètic es fonamenti en el sentiment subjectiu, sembla que podem descobrir-hi una certa objectivitat. Kant diferencia dues formes d'objectivitat estètica:

-LA BELLESA

-EL SUBLIM

EL SUBLIM

El sentiment de sublim es produeix quan l'experiència sensible supera els límits de les categories de l'enteniment i s'aproxima a les idees de la raó, a l'infinit, a l'absolut. Per dir-ho senzillament: l'experiència és "massa", ens sobrepassa.

Distingeix dos tipus de sublim:

-SUBLIM MATEMÀTIC (per la quantitat). Exemples: la immensitat de l'oceà, d'un paisatge, del cel estel.lat, etc.

-SUBLIM DINÀMIC (per la força). Exemple: un capità lluitant contra la tempesta per salvar la tripulació.

LA BELLESA

El sentiment de bellesa es produeix en front de dos tipus d'éssers diferents:

-ÉSSERS VIUS

-OBRES D'ART

Aquests dos tipus d'ésser tenen en comú una estructura orgànica, és a dir, una finalitat. A partir de l'anàlisi del principi de finalitat (judici teleològic) Kant intentarà descobrir el sentit de l'art i la bellesa.

PRINCIPI DE FINALITAT:

La relació causa-efecte pot ser de dues menes:

-RELACIÓ MECÀNICA: La causa és anterior a l'efecte. Exemple: la lluna és la causa que provoca l'efecte de les marees.

-RELACIÓ FINALISTA: La representacio intel.lectual de l'efecte és anterior a la causa. Exemple: sense empresa (causa) no hi ha beneficis empresarials (efecte), però la representació intel.lectual dels beneficis empresarials és anterior a la creació de l'empresa. En aquest cas anomenem a la causa MITJA i a l'efecte FINALITAT.

Tota explicació científica de la naturalesa ha de ser necessàriament mecanicista. Una explicació finalista de la naturalesa suposaria acceptar dues hipòtesis metafísiques:

1.Existència d'una "intel.ligència ordenadora de la naturalesa" que pensés (es representés intel·lectualment) els fins de la naturalesa.

2.La possibilitat de conèixer aquesta finalitat.

Aquestes dues hipòtesis no tenen justificació empírica ni transcendental.

En els éssers vius es posa de manifest una finalitat interna. L'ésser viu és un organisme, és a dir, està organitzat. Cada part, cada òrgan realitza una funció que sembla tenir com a finalitat la supervivència de l'individu i de l'espècie. Aquesta és la diferència entre els éssers vius i els inerts. De tota manera, això no significa que la vida no s'hagi d'explicar mecànicament: l'única explicació científicament satisfactòria és la mecànica.

FINALITAT, ART I BELLESA

No només descobrim finalitat en els organismes vius. També els productes dels homes responen a una finalitat; però es tracta d'una finalitat externa (que els ve de fora, com havia dit Aristòtil). Per exemple, un martell té com a finalitat reblar claus, o una estufa té com a finalitat escalfar una habitació.

Les obres d'art es distingeixen per ser objectes realitzats amb la finalitat de no tenir cap finalitat concreta, sense cercar-hi cap utilitat. Això no significa que algunes obres d'art no tinguin també una utilitat afegida, però no és pas això el que les fa belles. Una obra literària pot tenir la finalitat de guanyar-se la vida l’escriptor, o de fer propaganda d’unes idees polítiques, o bé una obra arquitectònica pot tenir la finalitat d’acollir unes instal·lacions esportives, o bé una pintura pot tenir la finalitat d’il·lustrar un passatge bíblic per a instrucció dels fidels, però res de tot això els dóna a aquestes obres la qualitat d’obres d’art.

"L'ART ES FINALITAT SENSE FI"

Davant l'obra bella es posen en funcionament les facultats humanes: PENSEM, VOLEM, EXPERIMENTEM..., però sense pretendre res en concret:

-Pensem sense cercar cap concepte

-Volem sense desitjar cap bé

-Experimentem sense pretendre fer cap experiment.

El sentiment de bellesa consisteix en aquest LLIURE JOC DE LES FACULTATS HUMANES sense cap finalitat concreta.

L'art té les seves normes, però aquestes no ens venen imposades com les de la física (per la naturalesa) i les de l'ètica (per la raó). Hom pot fer música seguint normes molt diverses, que escull lliurement: pot fer jazz, folk, òpera clàssica, newage..., és inevitable seguir-ne alguna, però no estem obligats a seguir-ne cap en concret. Fins i tot podem crear la nostra pròpia norma. El GENI és l'home capaç de crear les normes que determinen la creació artística.

La naturalesa és bella quan s'assembla a l'art. Una rosa és bella perquè realitza una forma que segueix les normes d’harmonia de forma completament gratuïta, sense cap finalitat concreta aparent. Si pensem que la flor del roser és com és per atreure insectes, (és a dir, si pensem en la utilitat real) es perd tota la seva poesia, tota la seva bellesa.