L’ETERN RETORN

Zarathustra és el profeta del Superhome, però també ho és de l’etern retorn. A Ecce Homo ens diu que la idea més important del Zarathustra és l’etern retorn.

L’etern retorn és “la fórmula més elevada de l’actitud afirmativa cap a la vida que mai s’hagi assolit”.

En un món finit, les possibilitats són limitades. En un moment determinat, s’hauran produït totes les possibilitats i aleshores caldrà necessàriament que es repeteixin. Així, en repetir-se eternament, els actes superen la fugacitat de l’instant i reben una nova entitat.

Tot es repetirà exactament igual. La nostra existència es repetirà exactament igual tota l’eternitat. Això pot ser força depriment, i posa a prova la nostra fortalesa, la nostra capacitat d’afirmació de la vida.

L’ENORME PES MES GRAN

Què et passaria si un dia o una nit et perseguís un dimoni en la teva solitud més solitària i et digués: “Aquesta vida, tal com la vius ara i l’has viscuda, hauràs de viure-la encara una altra vegada i encara incomptables vegades. I en ella no hi haurà res de nou, sinó que cada sofrença, cada plaer, cada pensament, cada sospir, tot allò que és indiciblement petit i gran de la teva vida, ha de tornar a esdevenir-se per a tu. Tot en el mateix ordre i en la mateixa successió. –Alhora, també aquesta aranya i aquest raig de lluna que apareix entre els arbres, també aquest instant, i jo mateix. L’etern rellotge d’arena de l’existència serà capgirat sempre de bell nou –com també tu amb ell, que ets una volva de pols de la pols!”. No et llençaries a terra cruixint les dents i maleiries el dimoni que et parlés d’aquesta manera? O bé has experimentat alguna vegada un moment immens en el qual li respondries: “Ets un déu i mai no havia sentit una cosa més divina!”? Si aquest pensament exercís la seva puixança sobre tu, et transformaria tal com ets, i tal vegada t’esclafaria. La pregunta referent a totes les coses i a cada cosa: “vols viure això encara una altra vegada i encara incomptables vegades?”, constituiria en la teva actuació com l’enorme pes més gran! O no hauries de sentir-te bé amb tu mateix i amb la vida, per tal de no desitjar res més que aquesta darrera i eterna confirmació, que aquest darrer i etern segellament?

F.Nietzsche, La Gaia Ciència

Kant basava la moral en un principi racional autònom que anomenava imperatiu categòric: “obra de tal manera que puguis voler que la màxima de la teva acció esdevingui llei universal sense que d’això se’n desprengui cap contradicció”. Podríem pensar que Nietzsche ens està oferint un nou imperatiu, més enllà del bé i del mal, propi del Superhome: Obra de tal manera que puguis voler que la teva acció es repeteixi eternament. Si la nostra existència s’ha de repetir eternament, aleshores cal lluitar per una existència digna de ser viscuda i repetida eternament.

PENSA: Com interpretaria Nietzsche la voluntat de Baudelaire?

EMBRIAGUEU-VOS

Cal estar sempre ebri. Res més: aquest és tot l’assumpte. Per no sentir l’horrible pes del Temps que us fatiga l’esquena, que us vincla cap a terra, heu d’embriagar-vos sense treva.

Però, de què? De vi, de poesia o de virtut, tant se val. Però emborratxeu-vos.

I si una vegada, a les escalinates d’un palau, sobre l’herba verda d’un marge, en la llòbrega solitud de la vostra cambra, us desperteu i sentiu que l’embriaguesa ha minvat o s’ha extingit, pregunteu al vent, a l’ona, a l’estel, a l’ocell, al rellotge, a tot el que és fugisser, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l’ona, l’estel, l’ocell, el rellotge, us contestaran: “És l’hora d’embriagar-se! Per no ser els esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos; embriagueu-vos sense parar! De vi, de poesia o de virtut, tant se val.”

BAUDELAIRE. L’Spleen de París, XXXIII