pàgina principal

Xavier Vilaseca i Bañeras
FILOSOFIA PER A JOVES ESTUDIANTS

 

 

 

 

 

 

pàgina anterior

 

VIDA I OBRA

Nietzsche (1844-1900) era fill d’un pastor protestant alemany. Va estudiar teologia i filologia clàssica. També era pianista i va fer alguna composició. Als 24 anys ja era catedràtic de filologia clàssica a la Universitat de Basilea (Suïssa).

La lectura de “El món com a voluntat i representació” el va entusiasmar. Va conèixer personalment a Richard Wagner i va creure que en la seva música renaixia l’esperit de la tragèdia grega. Música i tragèdia: l’ideal estètic de Schopenhauer.

Què en saps de la música de Wagner?

 La valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle titulat L'anell del nibelung de Richard Wagner.

Aquesta música la va utilitzar en la coneguda escena de la pel.licula de Francis Ford Copola "Apocalypse Now" (1979) sobre la guerra del Vietnam. De fet, la pel.licula és molt més que un film bèl.lic. És una reflexió profunda sobre la naturalesa humana, sobre el poder i l'absurd de l'existència.

 

La seva obra anirà evolucionant al llarg de la seva vida. Tradicionalment hom diferencia tres etapes.

Les obres de la primera etapa són Origen de la Tragèdia (1872) i Consideracions intempestives (1873).

El 1873 comença a patir mal de cap agut i trastorns oculars. Són els primers símptomes de la malaltia que causaria la seva alienació mental i posteriorment la mort.

Les seves idees van passar desapercebudes a la seva època, la qual cosa el decebé profundament. Cada vegada viurà més aïllat, sense deixebles ni seguidors.

El 1873 va escriure una petita obra on ja apareix el seu mètode genealògic: Sobre veritat i mentida en sentit extramoral.

El 1876 assisteix al festival wagnerià de Bayeruth i queda decebut de Wagner. Comença l’etapa antiwagneriana, amb clara preferència per treballs com Carmen de Bizet. S’inicia així la segona etapa amb l’obra Humà, massa humà (1878).

El 1879, amb 35 anys, abandona la docència per problemes de salut. Aconsegueix una pensió que li permet viure modestament. Passa els hiverns a Niça i els estius e Sils-Maria i Davos tot cercant un clima saludable. Escriu Aurora (1881) i La Gaia Ciència (1882).

El 1882 coneix Lou Salomé, de qui s’enamora. Li demana matrimoni però el rebutja. No li interessa com a home sinó com a filòsof. De fet, serà la primera persona a publicar estudis sobre Nietzche (1894).

Coneixeu l'òpera Carmen de Bizet? Escolteu l'havanera "L'amour est un oiseau rebelle" (interpretada per Elina Garanca al Metropolitan de Nova York) clicant damunt la imatge

 
Legiu la lletra atentament. Creieu que Lou i Carmen tenen alguna cosa a veure?
L'amour est un oiseau rebelle
Que nul ne peut apprivoiser,
Et c'est bien en vain qu'on l'appelle,
S'il lui convient de refuser.
Rien n'y fait, menace ou prière;
L'un parle bien, l'autre se tait,
Et c'est l'autre que je préfère;
Il n'a rien dit mais il me plaît.

L'amour est enfant de bohème,
Il n'a jamais, jamais connu de loi;
Si tu ne m'aimes pas, je t'aime;
Si je t'aime, prends garde à toi! (Prends garde à toi!)
Si tu ne m'aimes pas,
Si tu ne m'aimes pas, je t'aime; (Prends garde à toi!)
Mais si je t'aime, si je t'aime;
Prends garde à toi!

L'oiseau que tu croyais surprendre
Battit de l'aile et s'envola.
L'amour est loin, tu peux l'attendre;
Tu ne l'attends plus, il est là.
Tout autour de toi, vite, vite,
Il vient, s'en va, puis il revient.
Tu crois le tenir, il t'évite,
Tu crois l'éviter, il te tient!

 

 

Després d’aquest fracàs augmenta el seu aïllament. La seva filosofia es fa més radical i agressiva. És el període de més productivitat filosòfica (tercera etapa).

Escriu Així parlà Zarathustra (1882-1885), Més enllà del bé i del mal (preludi per a una filosofia del futur) (1886), Genealogia de la moral (1887), L’Anticrist, o com es filosofa a martellades (1888), El crepuscle dels ídols (1888), Ecce Homo (1888) i La voluntat de poder (1888, inacabat).

La seva malaltia avança ràpidament. El 3 de gener de 1889 es llença al coll d’un cavall maltractat en una plaça de Torí, per abraçar-lo compassivament. Té 45 anys. L’ingressen en un centre psiquiàtric. La seva mare el cuida. Ja no diu res ni coneix a ningú. De tant en tant improvisa al piano. Morta la mare, la seva germana se’n fa càrrec fins que mor el 25 d’agost de 1900.