LA INFLUÈNCIA DE PLATÓ EN LA HISTÒRIA DELA NOSTRA CULTURA

L’Acadèmia de Plató va continuar oberta durant molts segles, concretament fins al 529 d.C. Tenint present que la va fundar l’any 387 a.C., es va mantenir en funcionament durant 916 anys! Naturalment, la filosofia que s’hi feia va anar evolucionant, però va ser sempre hereva del mestre fundador.

A banda de la influència directa sobre Aristòtil, que veurem en el proper tema, hi ha un seguit de trets fonamentals que han marcat decididament la trajectòria de la nostra cultura:

DUALISME ANTROPOLÒGIC. La idea que en l’home conviuen dues naturaleses, una d’espiritual i una de corporal, ha estat present en la nostra tradició de forma dominant. El cristianisme es fonamenta en gran mesura en aquesta concepció. Penseu que els primers pares de l’església eren gent que sabia escriure, és a dir, gent culta que coneixien la filosofia platònica. El rebuig de Plató de tot el que és corporal el trobem ben present en la moralitat cristiana i en la seva concepció del pecat.

IDEALISME FILOSÒFIC. Molts altres filòsofs han buscat una explicació idealista del coneixement i de la realitat, com veurem al llarg d’aquest curs. Però també la ciència moderna és hereva de l’idealisme platònic. Malgrat que Plató creia que sobre el món sensible no pot haver-hi ciència, la idea de Galileu que per fer ciència de la naturalesa cal fer matemàtiques té una clara arrel pitagòrico-platònica, que tenien la matemàtica com a model ideal de coneixement. Afirmava Galileu que “el llibre de la naturalesa està escrit en caràcters matemàtics”.

IDEALISME POLÍTIC. La teoria política de Plató té un caire més totalitarista que no pas democràtic. Però és innegable el valor que té com a plantejament idealista. No es pot fer veritable política sense ideals. Només l’idealisme permet la superació de les limitacions i mancances del present.

Si bé no ha estat el primer a abordar aquestes qüestions, sí que va ser el primer a fer-ho sistemàticament i amb un profund esperit crític. De fet, Plató va treballar amb extraordinari rigor la major part dels temes que han nodrit l’activitat filosòfica al llarg dels segles. Per això no és estrany trobar qui pensa que tota la història de la filosofia no és res més que un diàleg amb Plató.