Xavier Vilaseca i Bañeras
FILOSOFIA PER A JOVES ESTUDIANTS
Va néixer a Atenes el –428 (dos anys després de la mort de Pèricles), en una família noble. El seu nom real era Arístocles, fill d’Aristó i Perictioné. Plató era un sobrenom que significava “ample”.
Al llibre La República esmenta Aristó com a “home il·lustre” i en fa protagonistes als seus germans Glaucó i Adimant, que dialoguen amb Sòcrates (que en el seu discurs representa el pensament de Plató).
Va ser deixeble del sofista Cratil, que havia estat deixeble d’Heràclit. El –408 coneix Sòcrates i n’és deixeble fins a la seva mort, quan Plató tenia 28 anys.
Quan Plató va néixer, el món grec estava immers en la guerra del Peloponès, que va acabar amb la derrota d’Atenes quan Plató tenia 24 anys. L’experiència de la guerra i la decadència de la seva ciutat (una ciutat que condemnà a mort al seu fill més savi, Sòcrates) el va marcar profundament. Dedicarà la seva vida a la recerca d’una forma de societat justa, que permeti viure en pau i harmonia.
Els seus primers llibres no reflecteixen encara una filosofia pròpia, sinó més aviat la del mestre Sòcrates, i per això s’anomenen DIÀLEGS SOCRÀTICS. En tots ells apareix Sòcrates dialogant amb sofistes o amb joves atenencs:
El –390 viatja a Egipte (on segurament va aprendre matemàtiques) i a Tarent, on coneix al pitagòric Arquitas, que l’influenciarà molt profundament.
Continua escrivint diàlegs, ara ja expressant la pròpia filosofia. De tota manera, el protagonista que encarna la postura filosòfica de Plató continua essent Sòcrates, i ho serà pràcticament a totes les seves obres. D’aquesta època tenim els diàlegs:
El –388 viatja a Siracusa (a l'illa de Sicília), governada per Dionís el Vell. Coneix Dió, germà de Dionís el Vell i oncle de Dionís el Jove. Amb Dió projecten una reforma política a Siracusa, però Dionís el Vell, contrariat, fa vendre Plató com esclau. El rescata Anniceris de Cirene.
El –387 torna a Atenes i funda la seva escola, l’ACADÈMIA (en una finca propietat d’un tal Academos). A l’Acadèmia s’hi aplegaven els joves de les millors famílies per a filosofar plegats sobre la vida, la veritat i la justícia. Plató, a diferència de Sòcrates, no dialoga amb tothom per carrers i places, exposant-se a ser tingut per un indesitjable amb qui no et vols creuar, sinó que filosofa dins d’un local tancat, amb un grup selecte de joves. Però l’Acadèmia no és tampoc un lloc tan tancat com ho eren les comunitats pitagòriques, que despertaven recels entre els ciutadans.
Un dels principals deixebles de l’Acadèmia serà Aristòtil, que estudiarem més endavant.
Continua escrivint:
El –367 Dionís el Jove succeeix a Siracusa a Dionís el Vell. Dió demana a Plató que hi vagi per intentar inculcar a Dionís els ideals polítics que comparteixen. Però abans que Plató arribi a Siracusa, Dionís desterra a Dió. Plató passa un temps intentant educar-lo, però malgrat que Dionís s’hi mostra interessat, no li fa prou cas. Al cap d’un any Plató torna a Atenes.
D’aquesta època són els diàlegs que podríem anomenar “CRÍTICS”:
El –361 Dionís demana insistentment a Plató que torni a Siracusa, i Plató ho torna provar per tercera vegada. No s’entenen i Dionís el reté a la força.
El seu amic Arquitas envia una galera amb una ambaixada per tal que el deixi marxar i Dionís hi accedeix. Torna a Atenes i s’hi queda fins a la seva mort.
Continua escrivint diàlegs crítics:
Escriu també un document autobiogràfic anomenat la “CARTA VII”.
Mor a l’edat de 81 anys