EL NAIXEMENT DE LA FILOSOFIA.

ELS FILÒSOFS PRE-SOCRÀTICS

EL PAS DEL MITE AL LOGOS

La qüestió que ens hem de plantejar, però, és que un mite sempre està subjecte a possibles interpretacions. L’home, en la mesura que aspiri a un saber més exacte, objectiu i operatiu, haurà de buscar un altre camí de saviesa, el camí que el portarà cap a la filosofia i la ciència.

Tradicionalment es considera que la filosofia neix a la Jònia (Àsia Menor) al segle VI aC. quan uns pensadors intenten donar explicacions racionals (logos) de la realitat sense fonamentar-se en els mites. És per això que diem que l’inici de la filosofia no és el plantejament de nous temes, sinó un replantejament dels temes antics per un nou camí: el de l’anàlisi lògica de les dades observades. Parlem de lògica en tant que aspirem a una explicació no imaginativa sinó que segueixi l’ordre racional del discurs (que en grec s’anomena logos).

Anomenarem pre-socràtics als filòsofs grecs que van viure abans de Sócrates (incloent-hi Demòcrit, que en va ser contemporani) i que es van dedicar principalment a la reflexió sobre la naturalesa.

L’EXPLICACIÓ RACIONAL DE LA NATURA

Els primers filòsofs van intentar identificar les causes necessàries dels fenòmens naturals, buscant-les en la pròpia natura. Van intentar trobar una llei (que en grec també s’anomena “logos”) a partir de la qual s’expliqués racionalment (lògicament) la realitat.

Pensaven que per sota de les aparences hom pot intentar trobar un principi explicatiu (“arkhé”), que seria una mena de principi de tota la realitat (principi en el sentit d’originari i de principal).