L’ATOMISME DE DEMÒCRIT

Demòcrit d’Abdera (460 – 370 a.C.) va aportar a la història del pensament el concepte d’àtom.

Vistos els problemes que s’havien plantejat a partir de les reflexions filosòfico-matemàtiques dels pitagòrics i vistes les paradoxes de Zenó sobre el moviment i la pluralitat, proposa un nou concepte de relació entre matemàtica i realitat a partir de la distinció entre divisibilitat matemàtica i divisibilitat física:

• La divisibilitat matemàtica es pot portar fins a l'infinit. Pot ser usada per a calcular àrees i volums, però no té correspondència immediata amb la realitat.
• La divisibilitat física està condicionada per la naturalesa. Té un límit: l’àtom, a partir del qual ja no es pot fer cap més tall. No hi ha res més petit que un àtom.

D’aquesta manera els nombres ja no representen punts de matèria. La matèria no és divisible fins a l’infinit, però una línia matemàtica sí, perquè és un concepte purament teòric.

Els àtoms es defineixen per les característiques següents:

1.L'àtom és un cos simple, sense parts (a-tomos significa literalment no-parts) i, per tant, indivisible.

2.Els àtoms es mouen en el buit. El buit no és el "no-ser" sinó simplement espai sense matèria. Sempre hi ha una porció de buit entre dos àtoms (sinó ja no serien dos). En el buit els àtoms es mouen, xoquen, s'apropen, s'allunyen i es combinen.

3.Els àtoms només tenen tres propietats quantitatives: magnitud, forma i moviment. Es tracta de propietats quantificables matemàticament. No són propietats qualitatives (color, textura, sabor...). Les propietats qualitatives depenen de les propietats quantitatives. Fixeu-vos que el moviment és quelcom propi, que no els ve de cap força externa. Diríem que els àtoms tenen la seva pròpia energia.

4.L'àtom no es pot observar empíricament. Un cos observable és sempre un conjunt d'àtoms.

5.Dos grups d'àtoms poden diferenciar-se per:

• la magnitud i la forma dels àtoms
• el nombre d'àtoms
• les posicions relatives dels àtoms (com “casa” i “saca” es diferencien per les posicions relatives d’unes lletres que són idèntiques)

Això ens fa pensar en la formulació estructural de la química actual.

Les percepcions sensibles es deuen al contacte dels sentits amb els efluvis d'àtoms que desprenen els cossos.

Finalment, tot succeeix per atzar. No hi ha cap finalitat interna de la realitat ni res extern que la dirigeixi. Les combinacions entre els àtoms es produeixen per una pura mecànica de xocs. Aquesta manera de plantejar l’explicació de la naturalesa es coneix com mecanicisme, i es contraposa al finalisme. Veurem amb més detall aquesta contraposició en parlar d’Aristòtil.