L’ESPERIT DEL RENAIXEMENT

Florència, la ciutat renaixentista per antonomàsia. Reconeixes els edificis que sobresurten més?

El Renaixement representa el pont de transició entre l’edat mitja i la modernitat. Els primers símptomes clars de renovació es produeixen a Itàlia al llarg del segle XIV (Trecento). Al llarg del segle XV (Quattrocento) s’estendrà per tota Europa.

En aquesta època es consolida la burgesia com a classe social (a vegades ennoblida per una política de casaments). La burgesia valora el treball, impulsa el comerç i crea riquesa. L’empenta de la burgesia significa la reaparició de ciutats fortes i vitals (com a l’antiguitat grega) i representarà la superació progressiva del sistema feudal que culminarà segles més tard amb la Revolució Francesa.

El desig de retornar a l’antiguitat cultural clàssica es concreta en el moviment anomenat Humanisme. Es tracta d’un programa educatiu, impulsat per poetes com Petrarca, que pretén formar intel·lectuals en poesia, retòrica, història i filosofia a partir de la recuperació dels escriptors i pensadors clàssics grecs i llatins (prescindint de les interpretacions medievals d’aquests pensadors). Humanisme significa també una dignificació del que és humà (menystingut durant l’edat mitjana en front del que era diví i transcendent). L’home no és només un pecador, és també el centre de la creació i és capaç ell mateix de crear art i bellesa.

La impremta, que era un invent xinès, va ser perfeccionada per Gutemberg pels volts de 1440. Va permetre la reproducció i difusió assequible de textos, la qual cosa era impossible amb el sistema de còpies manuals dels monestirs. La impremta va ser la innovació tecnològica de més transcendència cultural abans de la moderna tecnologia de gestió i comunicació de la informació.

CARACTERÍSTIQUES DEL NOU PENSAMENT:

• Retorn al classicisme en la literatura, l’arquitectura, la pintura i l’escultura. El classicisme proporciona uns models que els artistes re-interpreten per encàrrec tant dels burgesos com de l’església.
• Antropocentrisme. L’home no és només un miserable pecador. Les seves accions i les seves creacions poden ser dignes i nobles, pot avençar en el coneixement de la naturalesa i pot produir bellesa. El cos humà pot ser també un model de bellesa, com ho havia estat a l’antiguitat. El tema de reflexió filosòfic principal és l’home i la societat. Si bé no s’abandona pas la teologia, també aquesta centra la reflexió en les relacions entre l’home i la divinitat.
• Curiositat científica i tecnològica. L’intel·lectual renaixentista valora el coneixement de la naturalesa i s’esforça en tots els àmbits del coneixement. Els models emblemàtics de l’home del Renaixement són Leonardo da Vinci, filòsof, pintor, escriptor i enginyer o Miquel Àngel, escultor, arquitecte, pintor i escriptor.
• Individualisme: Es dignifica l’expressió de la subjectivitat, la personalitat i el geni individual. Els homes se senten orgullosos de les seves capacitats i produccions. Els artistes son cobejats a les corts i fan valer el seu nom.