pÓgina principal

Xavier Vilaseca i Bañeras
FILOSOFIA PER A JOVES ESTUDIANTS

 

 

 

 

 

 

pÓgina anterior

 

TOTS ELS EXÀMENS DE SELECTIVITAT
COMENTARIS PER PRACTICAR

 

PAAU:estructura de l’exercici i criteris generals d’avaluació, Filosofia
CURS 2015-2016.

 

Estructura de l’exercici i criteris generals d’avaluació.

La prova parteix d'un text d'un filòsof i demana que l'estudiant respongui a una sèrie de preguntes relacionades amb el text. Pretén avaluar la maduresa intel·lectual de l'alumne, la seva capacitat d’anàlisi i la seva capacitat de raonament crític, així com també la seva comprensió de les principals teories i conceptes filosòfics estudiats en l’assignatura d’Història de la Filosofia.

La prova inclou dues opcions, cadascuna amb un text i cinc preguntes associades. L'alumne haurà de triar una opció i respondre les preguntes corresponents. Cadascun dels textos serà d'un dels autors i materials seleccionats (que s’indiquen més avall).

Les preguntes de la prova tindran les característiques següents:

  1. Explicar breument les idees principals del text, i com hi estan relacionades. (2 punts)
  2. Explicar breument el significat d'algunes expressions del text. (1 punt)
  3. Explicar les raons de l'autor a favor d'una tesi bàsica del text: per explicar aquestes raons, s'haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3 punts)
  4. Comparar un concepte o idea important en el pensament de l'autor amb una altre concepte o idea del propi autor o d'algun altre/a autor/a o corrent de pensament. (El concepte o idea de l'autor que cal comparar serà un concepte o idea que apareix en les lectures proposades però no té necessàriament per què aparèixer en el text de l'examen). (2 punts)
  5. Fer una avaluació raonada i personal d’una tesi filosòfica relacionada amb les temàtiques discutides per l'autor del text (la texi que es proposi avaluar no té per què estar relacionada directament amb la tesi o tesis que l'autor discuteixi en el text de l'examen). (2 punts)
Es tracta d'avaluar una tesi que estarà relacionada amb alguna de les temàtiques que van ocupar a l'autor del text (però pot no estar directament relacionada amb la temàtica del text)

Cadascun dels textos serà d’un dels cinc autors seleccionats (Filosofia Antiga: Plató; Filosofia Moderna: Descartes, Hume; Segle XIX: Mill, Nietzsche)

Els temes dels textos de la prova i de les preguntes corresponents seran d’algun o d’alguns dels tres blocs temàtics seleccionats:

  1. Coneixement-ciència: Plató, Descartes, Locke, Nietzsche
  2. L’ésser humà: natura i cultura: Plató, Descartes, Mill, Nietzsche
  3. Ètica-política: Plató, Descartes, Locke, Mill, Nietzsche

Les preguntes de la prova tindran les característiques següents:

  1. Explicar breument les idees principals del text. (2 punts)
  2. Explicar breument el significat d’ algunes expressions del text. (1 punt)
  3. Explicar les raons de l’autor a favor d’una tesi bàsica del text: per explicar aquestes raons, s’haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l’autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3 punts)
  4. Comparar un concepte important en el pensament de l’autor (vinculat amb les idees del text) amb el que en pensa un altre autor diferent. (2 punts)
  5. Fer una avaluació raonada i personal sobre alguna tesi relacionada amb el text. (2 punts)

Autors seleccionats a partir del currículum per a les PAU:

Materials dels quals se seleccionaran els textos de les PAU:

  1. PLATÓ: La República, Llibre II 368c-376c; Llibre IV 427c-445e; Llibre VII: 541a- 520a, 532b-535a
  2. DESCARTES: Parts I, II, V i VI de les Meditacions Metafísiques
  3. LOCKE: Assaig sobre l'Enteniment Humà: Llibre I, capítol II, seccions 1-5; Llibre II, capítol VIII, seccions 1-26; Llibre IV, capítol II, secció 14 i Llibre IV, capítol IV, seccions 1-12
  4. LOCKE: Segon tractat sobre el govern civil: capítols I, II, III, VIII i XIX, seccions 211-229
  5. MILL: Secció IV de Sobre la Llibertat
  6. MILL: Seccions II i IV de Utilitarisme.
  7. NIETZSCHE: 1a dissertació de la Genealogia de la Moral
  8. NIETZSCHE: Sobre veritat i mentida en sentit extramoral

Trobareu tots els textos de selectivitat i una introducció teòrica a cada un dels autors en el llibre ATENA (14,25€)

Òbviament, la selecció només implica que els textos que sortiran a la prova de les PAU seran dels capítols que es mencionen. Per tant, no implica que els alumnes hagin d’estudiar només aquests textos. Com mostra l’estructura de la prova, es manté el supòsit que l’alumne haurà de demostrar el coneixement general del pensament dels autors seleccionats. Així mateix, la prova exigeix demostrar una certa maduresa en la comprensió de conceptes filosòfics que requereix que l’alumne hagi estat exposat als aspectes més bàsics, si més no, d’una part important dels autors principals de la tradició filosòfica occidental.

 

Criteris generals d'avaluació

Primera pregunta 

Explicar breument el contingut del text. (2 punts).
Cal que aquí l’alumne faci un breu resum d’allò més important que diu el text. Cal que l’alumne mostri que sap identificar quines són les idees principals del text, i quina és l’estructura argumentativa bàsica del text. L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text.

Segona pregunta 

Explicar el significat, en el text, de termes o expressions. (1 punt)
Es tracta que l’alumne mostri que ha entès quin és el significat que el terme o expressió té per a l’autor en el text. Aquest significat pot coincidir amb el significat habitual que generalment té el terme, o pot ser que tingui un significat particular o tècnic que l’alumne ha de saber identificar.

Tercera pregunta 

Explicar les raons de l'autor a favor d'una tesi. (3 punts)
Aquesta pregunta busca avaluar si l'alumne entén suficientment cert aspecte important del pensament de l'autor. Per a fer això es requereix que l'alumne sigui capaç d'explicar com certa afirmació es justifica dins del marc de les propostes filosòfiques de l'autor. Encara que l'enunciat indiqui que cal referir-se al pensament de l'autor, s'haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l'afirmació. 
Aquesta pregunta no busca avaluar si l'alumne és capaç de repetir una descripció general sobre certs aspectes del pensament de l'autor (que l'alumne pot simplement haver après de memòria), sinó que busca avaluar si l'alumne haentès aquests aspectes del pensament de l'autor. Un bon examen serà aquell que trobi el paper que l'afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Una exposició general i correcta del pensament de l'autor pot no respondre el que es demana si no explica com el pensament general de l'autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta.

És absolutament essencial i imprescindible, doncs, que en la resposta a aquesta pregunta l'estudiant faci referència a l'afirmació de l'autor que és objecte de la pregunta: la resposta a aquesta pregunta ha d'explicar com aquesta afirmació particular encaixa i es justifica dins del pensament general de l'autor. 

Quarta pregunta 

Comparar un concepte o idea de l'autor amb un altre. (2 punts).

El concepte o idea de l'autor que cal comparar serà un concepte o idea que apareix en les lectures proposades però no té necessàriament per què aparèixer en el text de l'examen. En qualsevol cas serà un concepte o idea de l'autor que es relaciona directament amb allò que l'autor tracta en algun dels textos d'aquest autor seleccionats.

A l'avaluar auqesta pregunta es tindrà en compte:

a. La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d'un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada.
b. El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana.

En qualsevol cas: l'alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d'una de les dues concepcions –qualsevol d'elles- i descriure l'altra per contrast. L'estratègia escollida no pot afectar l'avaluació. Per tant, l'enunciat exacte de la pregunta s'ha d'entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Ara bé, és imprescindible per a respondre adequadament aquesta pregunta que l'alumne faci, ja sigui de forma explícita o implícita, una comparació.

Cinquena pregunta 

Consideració raonada de l'estudiant a favor o en contra d'una tesi. (2 punts).

Es tracta d'avaluar una tesi que estarà relacionada amb les temàtiques que van ocupar a l'autor del text (però pot no estar directament relacionada amb la temàtica del text). L'estudiant ha d'intentar justificar la seva postura a favor o en contra de la tesi tot fent-ne una valoració personal (la resposta de l'estudiant pot també, és clar, consistir en explicar, de forma raonada, perquè de fet no està ni a favor ni en contra de la tesi).

No es demana, doncs, que l'estudiant expliqui què és el que ell creu que pensaria l'autor del text sobre aquesta tesi, sinó que es tracta que l'estudiant faci l'esforç d'argumentar d'una forma personal, clara i coherent a favor o en contra de la tesi.

És important que l’estudiant no es limiti simplement a fer afirmacions, sinó que faci l’esforç de proporcionar arguments o consideracions a favor de la postura que l’estudiant vol defensar: és a dir cal que l’estudiant faci l’esforç de justificar perquè està a favor o perquè està en contra de la tesi.

D'altra banda, l'acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte a l'avaluar aquesta pregunta, ni tampoc el fet que l'alumne ignori fets o arguments històricament importants.