Radiosondatges
La
realització de radiosondatges representa una tècnica d'estudi
que permet conèixer els valors 
d'algunes
variables atmosfèriques a diferents nivells de la troposfera
i de la baixa estratosfera. La tècnica consisteix en l'enviament
d'un globus amb una estació
meteorològica que porta sensors de temperatura, de pressió
i d'humitat a més d'un emissor GPS que permet conèixer,
mitjançant el seguiment des de terra, la posició del globus
en tot moment i poder, d'aquesta manera, obtenir les dades de la velocitat
i direcció del vent en cada un dels nivells. El globus s'infla
amb gas heli perquè pugui enlairar-se amb el pes de l'instrumental
que porta.
Aquest enlairament es fa en les estacions autoritzades de tot el món a les 00 T.U. i a les 12 T.U. de tots els dies de l'any. Així s'obtenen dades reals de tota la troposfera i part de l'estratosfera, que complementaran la resta d'informacions meteorològiques per poder fer l'estudi meteorològic que portarà a l'anàlisi i evolució de les variables atmosfèriques i l'elaboració de les previsions meteorològiques.
A Espanya hi han reconegudes les estacions de Santander, Madrid, Saragossa, Múrcia, A Coruña, Palma de Mallorca i Barcelona com a integrants de la xarxa mundial. L'enlairament a Barcelona es realitza des de l'observatori depenen del Departament d'Astronomia i Meteorologia i que està situat al terrat de l'edifici de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Des de l'abril de 1998 es realitzen dos radiosondatges diaris en aquesta estació (00 T.U. i 12 T.U.).
A més existeixen altres estacions que fan enlairaments més esporàdics. Un exemple el tenim a l'Observatori Meteorològic de Sort, al Pallars Sobirà, on es realitza un radiosondatge (12 T.U.) els dimecres des del desembre de 2000, encara que avui dia està a punt de començar a realitzar-ho diàriament.
Les informacions obtingudes en aquests radiosondatges són de gran importància, especialment per a la diagnosi de situacions meteorològiques amb forta inestabilitat d'estratificació que poden ocasionar pluges intenses. Els models numèrics de predicció del temps necessiten d'aquesta mena d'informació en la seva inicialització, ja que treballen amb dades de superfície però també amb més de 20 capes de l'atmosfera fins a altures de més de 15000 metres.
A
Barcelona, al Departament de Astronomia i Meteorologia, les dades d'aquests
radiosondatges s'introdueixen diàriament al model meteorològic
MASS, cosa que millora substancialment els seus pronòstics per
a Catalunya.
|
||||||||||||||||||||
| Les fotografies de l'enlairament del radiosondatge des del terrat de la Facultat de Física són de Miguel Àngel Prat. | ||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
|
|