|
La
Depressió Central Catalana ocupa gairebé tot l'interior de Catalunya,
des de les planes de Lleida fins la Plana de Vic i, des del relleus de
la Serralada Pre-litoral fins les primeres serres pre-pirinenques. La
Depressió Central és molt ampla en la zona oest però minvant cap a l'est
deixant lloc a la Serralada Transversal. La Depressió Central està constituïda
per sediments del terciari, l'actual morfologia d'aquests materials ha
estat resultat de l'acció erosiva de les aigües. Els
materials que constitueixen la Depressió Central tenen origen en la sedimentació
que va tenir lloc al mar, del període terciari, que actualment estaria
situat entre els Pirineus i el Sistema Mediterrani. Actualment la morfologia
d'aquests materials ha estat resultat de l'erosió dels rius que trobem
dins la Depressió. Els diferents materials que podem trobar, per exemple,
són: conglomerats i gresos, als marges de la Depressió, margues i roques
calcàries, a la Plana de Vic i la conca d'Òdena, i, roques evaporítiques
(sals potàssiques i guixos) a la Plana de Bages, i als altiplans de la
Segarra i la conca d'Òdena respectivament. També podem trobar margues,
gresos, calcàries, argiles i d'altres materials lignítics d'origen lacustre
posterior a la sedimentació terciària. Les sub-unitats de la Depressió Central Catalana són: les planes occidentals lleidatanes, els altiplans i les conques d'erosió marginal. Les primeres fan referència a les grans planes d'Urgell i el Segrià; aquestes tenen un relleu gairebé horitzontal, per aquest motiu els rius tenen pendents poc pronunciades. En quant els altiplans, són un conjunt de terres altes i planeres que separen les conques dels diversos rius que hi ha en el total de la depressió. D'oest a est, primerament, trobem l'altiplà de la Segarra (600-800 metres) , entre la conca del Segre i de l'Anoia, Francolí i Gaià; a continuació es troben els altiplans de Lluçanès i el Mollanès, separant la conca del Llobregat de la del Ter i el Besòs, menys extensos que els primers (700-1000 metres d'altitud); hi ha a l'oest el petit altiplà de Cabrerès o de Collsacabra, entre les conques del Ter i el Fluvià. Les conques d'erosió marginal han estat excavades, és a dir, erosionades pels rius mediterranis. Aquestes, de relleus plans, són quatre: la conca d'Òdena (el riu Anoia), el Pla de Bages (riu Llobregat i Cardener), la conca de Barberà (el riu Francolí) i la Plana de Vic (el riu Ter i Congost). |
||
|
|
||
|
|
