Els
Pirineus catalans és l'alineació més important de Catalunya amb uns 220
km de longitud (dels 450 km. totals) i és on es presenten les màximes
altituds superant els 3000 m. S'estenen d'est a oest, des del Cap de Creus
fins al Massís de Maladeta, a Catalunya, o al Golf de Biscaia, en el context
espanyol.
La
formació dels Pirineus va ser resultat de l'orogènia alpina, és a dir,
a causa del desplaçament i rotació de la placa tectònica Ibèrica contra
la placa Euroasiàtica, de nord-oest a sud-oest, quedant compresa entre
la placa anterior i l'Africana. Aquest moviments tectònics van alçar els
anteriors relleus hercinians i també els sediments que havien anat dipositant-se
i recobrint-los total o parcialment fins aleshores. Després el seu relleu
va anar modificant-se com a resultat de l'acció de l'erosió i de les glaciacions
posteriors.
Els
Pirineus es divideixen en dues sub-unitats: el Pirineu Occidental i el
Pirineu Oriental; a causa de la hidrografia que presenta. En l'occidental
les aigües van a parar a la conca de l'Ebre a través del Segre i dels
seus afluents, o a l'oceà Atlàntic pel Garona; en canvi, en l'Oriental
aquestes desemboquen directament a la Mediterrània pel Ter i el Llobregat,
els seus afluents i altres rius menors. Pel que fa la xarxa fluvial, tots
els rius estan orientats de nord a sud comportant la formació de congostos
en terrenys de roques dures, com calcàries i conglomerats.
Els
Pirineus occidental presenta uns relleus més abruptes que l'oriental,
més suaus. A més, aquest té una major amplada i altura que no pas l'oriental.
Pel
que fa a la litologia (tipus de material geològic) podem dividir els Pirineus
en el Pirineu axial i els Pre-pirineus. El primer bàsicament està format
per materials granítics i roques metamòrfiques. Els segons estan compostos
per materials sedimentaris com roques calcàries, conglomerats, margues
o gresos. Per exemple, els conglomerats, que tenen origen en l'erosió
dels Pirineus (tipus Montserrat), cobreixen els plegaments dels Pre-pirineus,
i és un exemple la serra de Lleràs o l'estret de Collegats, al Pallars
Sobirà.
La
unitat pre-pirinenca també la podem dividir en 3 parts: les serres exteriors
com les de Mont-roig, Sant Mamet o el Montsec; les serres interiors com
les de Sant Gervàs, del Boumort, de Cadí, de Port del Comte, el Pedraforca,
etc.; i la Depressió interna situada entre les dues sub-unitats anteriors
presenta un relleu força pla i d'ella podem destacar la conca de Tremp,
la vall alta del Llobregat amb la depressió de Bagà i la Pobla de Lillet,
per exemple.
En
quant a la Depressió Central aquesta ocupa tot l'interior de Catalunya
estenent-se des de la plana de Vic fins a les extenses planes de Lleida
i des de les primeres serres pre-pirinenques fins a la Serralada Pre-litoral.
Pel
que fa al Sistema Mediterrani Català, aquest s'estén des del cap de Begur
fins al Montsià.
A
més d'aquestes unitats de relleu principal també trobem a Catalunya altres
de caràcter secundari com la Serralada Transversal, la plana de l'Empordà
i els deltes, entre altres.