|
Sa paret seca: característiques |
||
|
. Paret amb pedra horitzontal
Paret des rec del Santo. A la part baixa ses pedres hi són posades de manera vertical
Paret amb pedres disposades en forma de carreu
Sa pissarra és una roca fàcilment exfoliable, ideal per a construccions amb paret seca
Paret de dugues fulles
Paret rematada amb lloses horitzontals
Paret rematada amb lloses verticals |
Entenem per
construccions amb paret seca totes aquelles que fan servir pedra
com a únic material, sense fang, ni morter, ni cap material que hi
dongui cohesió. Ses
construccions amb paret seca vénen condicionades pel tipus de pedra del
país. Sa pissarra (dita també licorella), característica
de tota la zona de Cap de Creus, és una roca metamòrfica que té
la particularitat que se pot trencar fàcilment en cares planes, en lloses. L’abundanci
d’aquesta pedra i la necessitat de treure-la del sòl poder-lo
conrear fan de ses construccions amb paret seca un element essencial i
omnipresent del paisatge cadaquesenc. En tot el terme
de Cadaqués no hi ha un tipus únic de paret seca. Cada paret es feia
amb es tipus de pedra que hi havia més a mà, i lògicament sempre que
es podia se triaven ses més grosses. Ses petites que sobraven
s’acumulaven en un cloper. La forma de ses
pedres condiciona la manera com estan posades. I tot i que hi ha
construccions que són veritables obres d’art, en principi no hi ha,
excepte en comptades ocasions, cap (o ben poca) intenció estètica. Ses construccions amb pedra seca
s’aixequen per necessitat. Aixís, troben parets en què ses pedres
estan posades horitzontalment, d’atres en què estan posades
verticalment, i n’hi ha que tenen l’aspecte de carreus. Tot depèn
sempre del tipus de pedra que hi ha a cada zona i de la inclinació i
naturalesa del sòl. Ses parets estan formades per una o dugues fulles. Ses de dugues fulles s’omplien de pedra petita a l’interior, d'aquesta manera, al mateix tems que es construïen s'espedregava el sòl. Sa paret d’una fulla és més complicada,
perquè s’han de trobar pedres de la mateixa mida que sa paret, o bé
pedres que permetin de posar-n’hi una atra as costat. Ses parets tenen
alçades variables: des de 40 cm ses més baixes fins a 200 cm algunes de
ses més altes. Això depèn de la finalitat que tenien: l’alçada de
ses travesseres depèn de la inclinació del terreny. Ses parets de
separació de finques en general no són massa altes, si més no ses que
limiten vinyes i olivassos. Una atra cosa són ses que delimiten ses
horts, que són més altes per impedir l’entrada d’animals. Normalment ses parets de límit
de camí o de finca estan rematades per pedres verticals que impedeixen
la caiguda de ses atres pedres, encara que de vegades s’hi posen
horitzontals si són prou grosses i pesants. Per rematar ses
travesseres, en canvi, es reservaven ses lloses més grosses, que s’hi
posaven de manera horitzontal. |
|
|
|
||
.
