|
Qui va fer ses parets seques? |
|
| . |
A la construccio de parets seques hi participava tota la
mà d’obra disponible: fent paret, trencant roca per obtenir esquistos
o bé traginant pedra. També hi participaven pescadors, que compaginaven la
feina en mar amb la feina en terra, i força gent que havia vingut de
l’Empordà. Hi havia paretaires que es dedicaven a aquesta feina,
tot i que no pas tothom se podia permetre de contractar un professional,
de manera que cadascú s'espavilava com podia. Si ses homos es dedicaven
a fer paret, la feina de traginar pedres corresponia generalment a ses
dones. Aixís, Francisco de Zamora, a qui ja hem esmentat abans,
escrivia el 1790: “Las mujeres acarrean la uva y las piedras para las
paredes de las viñas en la cabeza, viniendo a ayudarles las de Masanet
de Cabrenys. Pero se tiene notado que pronto pierden la dentadura”. Algunes versions diuen que també va venir gent de Palau-saverdera. En Firmo Ferrer, en es seu llibre "Cadaqués des de l'arxiu" veu una coincidenci en l'augment de població que es va produir a Cadaqués durant es segles XVIII i XIX i la devallada demogràfica que, al mateix temps, hi va haver a Palau.
A part d'això, es veu que ses cadaquesenques no tenien problemes
només de dentadura, segons Zamora, perquè més endavant escriu: “Las mujeres de Cadaqués están calvas de tanto
trabajar con la cabeza, y se dice, cuando se casan, que llevan mujer y
burra”. En tot cas, queda clar que aquestes magnífiques
construccions que malauradament cada cop estan més degradades són el
resultat de la necessitat, i constitueixen l’admirable llegat que mos
varen fer arribar aquells homos i dones de Cadaqués que, enfrontats a
unes condicions de vida extremadament dures i difícils varen
transformar el paisatge de Cadaqués en aquest "immens jardí de
pedres" que deia Josep Pla. |
|
|
|
