ESPECTROSCOPIA D`EMISSIÓ ATÒMICA (EAS)
TREBALL REALITZAT  PER LES ALUMNES DEL  GRUP C:
- Davinia Serrano
- Serezade Rojas
- Silvia Rodríguez
- Meritxell Sánchez

CFGS QUÍMICA AMBIENTAL
IES MERCÈ RODOREDA. 2002-03
 


1. Introducció

        L’emissió d’una radiació electromagnètica característica per part de les substàncies es la base de les tècniques espectroscòpiques d’anàlisi.
En els mètodes d’emissió l’analit se sotmet a un procés d’excitació mitjançant energia tèrmica, elèctrica o radiant, a conseqüència del qual passa a un estat d’energia  superior. El pas a l’estat d’energia més baixa el fa emetent radiació, que es la que es mesura.

    Els mètodes d’anàlisi es basen en la radiació entre el senyal obtingut i la concentració de l’analit.
El senyal mesurat en els mètodes d’emissió és la transmitància (tant per u de radiació transmesa) o bé l’absorbància (logaritme amb signe canviat dee la trnasmitància). A una longitud d’ona determinada, la relació entre l’absorbància i la concentració de l’analit ve donada per la Llei de Lambert-Beer ( A = e l c, essent: A: absorbància, e: absortivitat molar, l: camí òptic, c: concentració en mol/L).
En els mètodes espectroscòpics d’emissió es mesura la intensitat d’emissió, que es proporcional a la concentració d’analit.
 

 2. Anàlisi per ecpectroscópia d`emissió atómica

    Quan les espècies que emeten radiació són àtoms aïllats, la tècnica analítica que se’n deriva és l’espectroscòpia d’emissió atómica. En aquest cas els espectres que s’obtenen són de bandes molt estretes.
 L`única tècnica que es considera en aquest text és l`espectroscòpia   d`emissió con flama, és a dir, la que utilitza l`energia tèrmica que proporciona una flama d`aire/acetilè per produir l`excitació dels l'àtom de l`analit. Tal com s`ha descrit en la tècnica d` absorció atòmica, cal aspirarla mostra que conté l`analit, sempre en dissolució, i Conduir-la fins al si d`una flama d`aire /acetilè, prèvia la generació d`un aerosol mitjançant un sistema de nebulització.

    La intensitat de la radiació emesa a la longitud d`ona característica de l´analit, és proporcional a la concentració de l`analit per a un interval de concentracions anomenat interval de treball.

    Per a la quantificació s`utilitza el mètode de la recta de calibratge, el d`addició estàndard o el patró intern.

    Per alguns elements, i per tal de no disminuir el rendiment d`excitació per causa de processos d`ionització, com és ara el cas de los metalls alcalins, cal addicionar a la dissolució un altre metall alcalí en gran proporció respecte de la concentració de l`analit, que actuï com un tampó de ionització. En aquests cas cal afegir aquest element tant a la mostra com als patrons i al blanc, en la mateixa proporció.
 

tornar a l'inici