Tornar al menú principal

Tornar al menú principal

 1.1.1. La situació geogràfica.

La comarca del Montsià, amb capital a la ciutat d'Amposta, és la més meridional del principat de Catalunya, fronterera amb el País Valencià, queda delimitada al sud pel riu Sénia, a l'oest pels ports de Beseit com estribacions del Sistema Ibèric, a l'est per la costa, des de les Cases d'Alcanar i Sant Carles de la Ràpita fins la desembocadura del riu Ebre, i al nord per la comarca del Baix Ebre. L'Ebre, és precisament la delimitació natural entre les comarques del Montsià i Baix Ebre.  

Tres característiques fonamentals identifiquen a la comarca la comarca, la primera és la condició de comarca costanera amb el seu port principal a Sant Carles de la Ràpita; la segona, el riu Ebre, via de comunicacions en el passat i font de vida en el present; i la tercera, el Delta.

La comarca del Montsià té una superfície de 708,73 km², que suposen el 2,2% dels 31.895,3 km² que conformen el total del principat. La seva forma allargada i quasi perpendicular a la costa, dóna una distància màxima entre els dos punts més allunyats d' uns 65 km i una amplada de 25 km. El 75% del seu territori és pla (el 30% correspon a la meitat del Delta), l'altre 25% queda absorbit pels Ports de Beseit a l'extrem occidental (1200 m d'alçada), la Serra del Montsià (sistema muntanyós de 12 km de llargada amb 600 m de cota màxima) i la Serra Grossa (petit sistema muntanyós a l'oest i paral.lel a l'anterior de poca importància amb 250 m. d'altitut màxima).

Tornar al menú principal

La temperatura mitjana anual de 17⁰C., es pot dir que es homogènia en el conjunt de la comarca a excepció dels Ports de Beseit on la temperatura descendeix fins als 12⁰C. El mesos més calorosos son juliol i agost amb temperatures mitges de 24⁰C., i el més fred es el de gener amb temperatures de 12⁰C a la costa i al Delta i 9⁰C. a l'interior.

La mitjana pluviomètrica anual de la majoria de la comarca es de 700 mm distribuïts de forma desigual en el temps; els mesos de juliol i agost son força secs i en canvi les pluges es concentren a la tardor. Cal destacar també, que un percentatge important de la pluviometria anual es de forma torrencial i de poques hores de durada.

És important tenir en compte aquesta irregularitat; el paisatge queda modificat en poques hores (sobretot en el Delta), i la xarxa de drenatge del propi Delta i conca hidrogràfica del riu, queda seriosament perjudicada per la manca de disponibilitat hídrica que suposa un aiguat torrencial.

El vent és una altra de les característiques climatològiques del Montsià; a l'hivern bufen vents de component N-NO (tramuntana) que poden tenir velocitats de fins a 100 km/h. Normalment aquests vents bufen en forma de ràfegues durant 3 i 4 dies consecutius, el seu efecte devastador és important en l'agricultura. Una altra conseqüència negativa d'aquest fenomen, és que accentua l'evaporització de l'humitat del sol i resseca les terres conreuades.

Tornar al menú principal

La orografia i situació de la comarca han contribuït a que no quedi gaire bé gens de vegetació original, estant progressivament substituïda pel paisatge agrícola o a patit els efectes de la ramaderia i d'explotació forestal, a més d'altres accions devastadores, com els incendis forestals amb la consegüent erosió del sòl . Val a dir que prop del 85% del sol està o ha estat conreat.

Malgrat les diverses alteracions sofertes, s'hi poden determinar les següents zones: zona litoral de garric (coscoll) i margalló s'esten des del nivell del mar fins una altitud que no superi els 400 ó 500 m., i només en els llocs més assolejats, marítims i amb sòls més abruptes. Domini de l'alzinar, zona ocupada per carrasques, alzina baixeta, cobreix la major part del territori de la comarca. Zona de les roredes i pinedes submediterrànies, correspon a la zona més interior de la comarca, entre els 1.000 i 1.400 m., aquesta zona apareix coberta pel pi roig i la pinassa. També hi és present, en poca quantitat el roure valencià. Finalment la zona del delta de l'Ebre en que la vegetació ha quedat reduïda a uns pocs indrets, a conseqüència de l'acció de l'home, que ha eliminat part de la flora originària per convertir els terrenys en amplis camps d'arròs i hortalisses, podent-se parlar actualment de medis sorrencs a les platges arenoses i a la zona de les dunes; canyssars i jonqueres a l voltant de les terres inundades per l'aigua i finalment als indrets més salinitzats de les zones perifèriques, els salobrars.

Tornar al menú principal

La zona hidrogràfica de la pràctica totalitat de la Comarca del Montsià, ve marcada principalment per la conca del riu Ebre en el seu marge dret, i una petita part hidrogràfica corresponent al marge esquerra del riu Sénia.

 El recorregut del riu Ebre per Catalunya es d'uns 109 km., dels quals aproximadament, uns 35 km. ho fa com a frontera entre les comarques del Montsià i Baix Ebre. Des d'Amposta fins el mar (30 km. aproximadament), els dipòsits al.luvials portats pel riu, van donar lloc a la gran plana deltaica de 320 km2, tot això, abans de la construcció dels embassaments de Riba-roja, Mequinença, Flix i la resclosa de Xerta.

 A les planes baixes i en zones properes a la desembocadura del riu abunden els aiguamolls, on les barreres de sorra de les platges aïllen ambients que inicialment varen ser marins i ara son tancats, quedant-se aquests com a llacunes closes.

 Existeixen a la comarca, principalment en la conca natural del riu Ebre, una xarxa de construccions hidràuliques formades per canals i sèquies que reparteixen l'aigua per tots els conreus de la comarca, principalment pel cultiu de l'arròs al Delta. Com a dada significativa, cal dir que, el Canal de la Dreta de l'Ebre té 51 km (26 del quals transcorren per la comarca del Montsià) i va ser construït en l'any 1851.

Tornar al menú principal

1.2.1. La Demografia.

Les comarques del sud de Catalunya, conjuntament amb les comarques pirenaiques, son les de més baixa demografia al baix nombre d'habitants cal afegir-hi un baix nombre de municipis. Es pot dir, sense caure en grans errors, que la població del Montsià ha sofert al llarg de la seva història dues úniques colonitzacions importants, la primera als segles XIII-XIV amb la repoblació de la gent procedent de la Catalunya Vella i la segona, més recent, durant la colonització del Delta. A part d'aquests dos fets importants, la seva demografia ha tingut durant segles taxes de creixement demogràfic molt baixes i només al llarg d'aquest segle l'augment ha estat considerable. Finalment, cal destacar que prop del 55% de la població, té més de 45 anys.

Quadre 1.1 Població i densitat per municipis de la comarca

Tornar al menú principal

Si be avui en dia la xarxa viària de carreteres i de comunicació amb l'exterior de la comarca és pot qualificar suficient i de relativa qualitat, fins gaire be la meitat d'aquest segle, la situació era molt deficitària.

Dues vies de carreteres comuniquen la comarca del Montsià amb l'exterior i concretament amb Barcelona (177 km.) o València (178 Km.) com a punts més importants; la autopista del litoral A-7 que creua tota la comarca i la carretera N-430 que discorre paral.lela a l'autopista amb un traçat i regularitat de primer ordre. Cal dir que tota la xarxa interior de carreteres que comunica els 11 pobles de la comarca amb la seva capital s'ha millorat considerablement els últims anys.

Pel que fa a la xarxa ferroviària, la línia Barcelona-València travessa tota la comarca amb tres estacions de segon ordre. El ferrocarril té un pes no gaire important fins ara, malgrat no molt important fins ara, però el seu protagonisme creixerà en un futur proper amb la construcció del traçat de via ràpida Barcelona-València i la futura gran estació de mercaderies per a tot el Delta i per a les comarques de les terres de l'Ebre.

Tornar al menú principal

La comarca del Montsià ha estat tradicionalment una comarca, eminentment agrícola i especialitzada gairebé en el cultiu de l'arròs. Durant les últimes dècades ha anat desplaçant-se cap a d'altres tipus de conreus, especialment cítrics (taronja i mandarines), i de forma incipient l'horta. Una excepció a l'homogeneitat agrícola de la comarca la dóna el port de Sant Carles de la Ràpita, tercer port de pesca del litoral català.

La població activa oficial, arriba al 34,3% del total de població, que en 1986 es situava al voltant dels 54.000 habitants.

Quadre 1.2 Distribució de la població activa en percentatges

La agricultura

 La agricultura a la comarca del Montsià representa el 85% del sector primari i està concentrada pràcticament en tres tipus de conreu molt específics. El 50% de regadiu, l'arròs en un 80% , d'horta i en menor proporció el conreu del cítric (taronja fonamentalment); l'altre 50% de secà, concentrat bàsicament en l'olivera; hi ha d'altres tipus de conreu però són insignificants. Aquesta especialització de la comarca, ha comportat un petit teixit industrial de serveis auxiliars a l'agricultura com ara maquinària i reparacions.

 Es pot dir que a l'actualitat la mecanització es complerta, però el grau de parcelació de la terra en propietaris individuals, fa difícil la seva explotació i rendibilitat.

 La comarca del Montsià no ha estat mai ramadera, però en els últims anys l'explotació de la ramaderia ha anat augmentant com a alternativa a l'agricultura en uns casos i com activitat complementaria en d'altres. Les explotacions ramaderes amb forta mecanització i incipient automatització estan presents al sud de la comarca i concentrades en un tipus de bestiar, gallines ponedores que representen el 90% de les explotacions, el porcí representa el 9% i la resta està repartit entre oví i boví.

La pesca 

Aquesta activitat està concentrada pràcticament en el port de Sant Carles de la Ràpita; hi ha d'altres com el de les Cases d'Alcanar però són insignificants en comparació. L'ocupació en aquesta activitat representa un 10% de la totalitat de la població activa de la comarca. 

El tipus de pesca, com a la majoria dels ports catalans, es de litoral (fins a 60 milles de la costa i 200 m. de profunditat). L'especialització en crustacis i mol.luscos (40% de producció total), és prou reconeguda arreu de Catalunya. Aquesta activitat, malgrat que està concentrada en un sol punt, ha sofert un creixement moderat, però constant, durant els últims anys. Es preveu, en un futur immediat, fer del port de Sant Carles de la Ràpita, el port comercial del Sud de Catalunya, mitjançant l'ampliació de l'actual.

 ii. El sector Secundari

 El sector Secundari a la comarca del Montsià està caracteritzat per una important atomització de les empreses les quals, la majoria de les quals, no arriben als 10 treballadors, només 2 empreses sobrepassen els 100 treballadors. Cal recordar del Quadre 1.2 que el 22,6% de la població activa es pot considerar ocupada en el sector industrial, mentre que el 8,6% està ocupada en la construcció.

 El sector industrial està composat fonamentalment per tres subsectors: la indústria de primera transformació dels productes agrícoles (arròs, hortalissa i oliva) i càrnics; les indústries transformadores metàl liques, amb clar predomini de tot el que es relacioni amb maquinaria agrícola; i el subsector de la fusta i moble concentrat en dos municipis: La Sénia i Ulldecona.

 La resta de subsectors, poc significatius, són: el tèxtil, la fabricació de mosaics, l'extracció d'àrids per la construcció, les petites drassanes per la construcció i reparació de barques de fusta (Sant Carles de la Ràpita), i la fabricació d'articles de nacre.

 El sector de la construcció, com a tot Catalunya, ha tingut a la comarca una davallada molt forta en els últims anys. Els projectes de noves urbanitzacions es troben aturats a l'espera de millors temps i el petit augment, sostingut, de construcció de nous habitatges i petites urbanitzacions, que durant els últims anys ha permès el manteniment del sector, ha caigut en picat.

 El sector de Serveis de la comarca del Montsià amb una ocupació d'un 23,7% de la població activa, és possiblement, el sector que més transformacions i una major posta al dia ha sofert durant els últims anys. Cal ressaltar un turisme molt localitzat al voltant de Sant Carles de Ràpita i les Cases d'Alcanar.

 Pel que fa a als serveis sanitaris dos centres clínics per operacions menors amb 16 i 20 places respectivament, dos centres d'atenció primària i una Residència Sanitària depenent de l'ICS a Tortosa (12 km. des d'Amposta) completen la xarxa sanitària. 

El comerç està generalment ben dotat de tot tipus de serveis com ara àrees i superfícies comercials, en destaquen tres centres d'atracció comercial, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Ulldecona. Cal assenyalar l'existència de tres importants fires anuals, dos amb recintes propis (Amposta i Ulldecona) i la fira Nàutica de la Ràpita, totes tres representen un volum important de negoci i de coneixement i de difusió de nous productes. 

Per últim esmentar, dins del sector Serveis, l'aspecte esportiu i lúdic. Pel que fa a l'aspecte esportiu, a la comarca del Montsià es on es dona la major densitat de persones federades de tot Catalunya, i en general amb bones instal.lacions. Anant a l'aspecte lúdic, deixant de banda l'aficció per les bandes de música que hi ha a la comarca i que tenen reconeixement internacional, no hi ha gaire oferta, destaca tanmateix la tradicional passió d'Ulldecona.

 Pel que fa referència a l'ensenyament en general, es pot dir amb satisfacció que l'oferta es nombrosa i de qualitat, sobretot en el sector públic. L'escolaritat primària està totalment coberta amb una bona xarxa de centres distribuïts per tota la comarca i a cada població. Respecte a l'ensenyament Secundari, tractat de forma exclusiva en un sol apartat, dir que si bé l'escolarització es total fins els 16 anys, cal redistribuir les places i centres en el conjunt de la comarca. En aquest aspecte, l'Administració ha realitzat esforços importants en dotar d'instal.lacions i equipaments, tant a centres ja existents, com als nous que s'han creat al llarg dels últims anys. Per altra banda, la reforma de l'Ensenyament no universitari que ja està en marxa a la comarca i suposarà encara més recursos per la formació dels joves de la comarca del Montsià.

Tornar al menú principal