D'aquest tipus de joc se n'han trobat moltes variants grabades en indrets públics de les antigues ciutats romanes, com ara al Forum de Roma. Hi ha, per tant, moltes formes de joc com l'exemple que tenim a continuació -segon molendinum-. En tot cas, la dinàmica general del joc és semblant a la del marro, pico, cago però col·locant més peces que es podran desplaçar sols a les interseccions dells costats a partir del moment en que s'hagin posat damunt el taulell totes les peces -en general deu-.

A la cultura romana oferir anous era símbol d'amistat, d'acolliment. No era gens inusual que els nens i les nenes d'aquell temps en portessin una bossa plena. Aquestes els servien per fer nombrosos jocs d'atzar, de llançament o els servis com a moneda de canvi. A la imatge veiem com estan jugant a deixar anar, alternativament, una nou des de dalt d'una petita pendent. Qui per atzar aconsegueix que la seva nou en toqui una altra aconsegueix quedar-se totes les que estan a terra. En el baix relleu d'un sarcòfag que es troba al Museu Vaticà es pot veure perfectament un grup de xiquets portant bosses de nous i jugant-hi.