|
|
|
|
Els
jocs tradicionals, a la Ribera d'Ebre, abans del daltabaix
industrial i tecnològic sofert per l'arribada de macro
empreses (Erkimia, hidrauliques a Flix i Riba-roja, central
nuclear d'Ascó), no diferien gaire d'uns pobles als
altres, en particular els realitzats a Festes Majors. Les
corrides amb els peus lligats en són un exemple amb
la diferència que ahir la corrien joves i adults, i
avui s'han delegat als més petits.
|
|
|
|
|
|
|
Corrida
de sacs per Sant Miquel de maig a Ascó. El joc, molt
practicat ahir, resulta avui també exclusiu dels més
joves. |
|
|
|
|
|
|
La
trencada de tupins, a Ascó, s'ha recuperat d'uns
anys ençà, fent-los també participatius
per als adults que, en trencar el tupí, els sol caure
un conill.
|
|
|
|
|
|
|
En
el marc de la festa major d'hivern d'Ascó, per Sant
Antoni, s'està duent a terme la recuperació
de Jocs a la plaça. Trencada de tupins, tirada de birles,
corrida del cabàs, corrida de la forca, trisella i
l'esperada estirada de corda entre casats i solters, per sexes,
s'estan convertint, en els darrers anys, en activitats lúdiques
esperades per tota la població. |
|
|
|
|
|
|
El
joc de la trisella es va practicar a Ascó, Flix i Riba-roja
fins al primer quart del segle passat. Es tractava d'un joc
d'atzar, no tant d'habilitat, en la qual els jugadors s'apostaven
quartos a veure qui col·locava primer una bola
en un forat negre de la trisella -la trisella era una eina
del camp abans molt utilitzada-. |
|
|
|
|
|
|
El
joc de birles que, segons sembla, el van portar els soldats
romans que el practicaven per entrenar-se, torna a agafar
empenta entre els pobles de les Terres de l'Ebre. El llançador,
emprant tres birlots, ha d'aconseguir deixar una birla dreta.
|
|
|
