El mestre d'Educació Física ens va demanar que en grups féssim recull d'esports, jocs o activitats en la natura que els nostres iaios feien, de joves, en cadascun dels nostres pobles.

Naltros vam pensar que la caça es podia considerar un esport o activitat a la natura i com que coneixem molta gent que la practica vam començar a preguntar. La gent gran ens va respondre molt bé, però la major part de la informació ens la va donar l'Antonio Carim i Sonadelles de 68 anys, que també ens va acompanyar per la Serra i ens va ensenyar els llocs on caçava i els sistemes que expliquem.

Les fotografies que afegim en cada apartat les vam fer amb el mestre i volen representar com es muntaven els sistemes tradicionals de caça, en cap cas no vam deixar cap ratera parada. Amb el treball sols preteníem recollir aquells mètodes de caça d'abans, per deixar-ne constància cara el futur.

Alguns noms els hem escrit tal com els diem naltros perquè tal com diu el mestre formen part de la nostra cultura tradicional (ex. visc, xevo, aixat...), en aquests casos hem assenyalat les paraules en cursiva.

Entenem per sistemes tradicionals de caça aquells que hem vist fer des de petits i que ens han explicat els nostres avis que ells també els feien. Per això són tradicionals al nostre poble.

Són populars perquè els pot aprendre a fer qualsevol, indistintament si són nois o noies, tot i que normalment els posen en pràctica els nois. A més, si volguessin, tots els sistemes els podrien seguir fent gent de totes les edats.

Resulten fàcils de fer i de posar-los en pràctica. A més, no són cars i la majoria els podríem construir naltros mateixos.

Cal dir però que pràcticament tots aquests sistemes avui estan prohibits, i que la intenció a l'hora de fer aquest treball és fer un recull de com se les enginyaven abans per caçar.

L'objectiu és clar: caçar.

La gent gran del poble ens han explicat que abans anava molt bé fer parades de lloses perquè durant el dia es podia treballar en qualsevol cosa i alhora s'estava caçant -cal tenir en compte que els mesos més apropiats per caçar són els que van de novembre fins a febrer, la resta de l'any no es caçava tant-. O sigui que podien agafar moixons o engabiar-los i s'asseguraven tenir menjar. Ara s'ha perdut la caça tradicional perquè ja no és una necessitat alimentària i quan es va a caçar es fa com a distracció i amb escopetes.

Com veureu no en tots els mètodes explicats moria el moixó, en molts casos les trampes es feien per agafar-los vius i poder-los després vendre o criar. Si n'agafaven de vius, depenent de l'espècie, els posaven en una mena de colomars i els alimentaven fins que es feien grans, per menjar-los.