VOCABULARI
Aixat:
Aixada.
Anjub
- aljub- :Cisterna per recollir aigua de la pluja. Normalment el dipòsit
o pou s’excava a la mateixa roca i després es repassa amb morter. Tota
la part externa es cobreix amb una volta de pedra seca estratègicament
col·locada per tal de protegir-la.
Balma
- bauma -: Petit abric o refugi a la roca resultat de l’erosió.
Bancal:
Tros o feix de terra que resulta d’anar fet marges per un coster.
Bastet:
Part de l’arnès d’un animal.
Cabeçada:
Part de l’arnès d’un animal.
Cadufos:
Recipients allargassats de terrissa que, lligats a una sínia, servien
per pujar aigua del pou.
Dovelles: Pedres més o menys treballades que formen un arc.
Escairades:
Referit a les pedres que estan ben treballades en els seus angles i cares
i permeten una bona unió.
Esquadrejada: Similar a l’anterior, s’anomena així la pedra que
té els angles ben rectes.
Fumeral:
Xemeneia.
Jàsseres: Pedra allargassada, de forma més o menys regular,
que es pot utilitzar per fer de llinda o travessa.
Marjada:
Zona de marges.
Matxos:
Varietat de la família dels cavalls ideal per les feines del camp per
la seva resistència.
Morter
- o argamassa -: Mescla de calç i arena.
Pedra
pinyolenca: Nom amb què a la zona es denomina al conglomerat.
Pitxell:
Càntir.
Repises:
Prestatges.
Sal
de moro o saleta: Nom amb què es denomina al guix fibrós.
Els nens l’utilitzen per jugar a botiguetes.