VOCABULARI

Aixat: Aixada.
Anjub - aljub- :Cisterna per recollir aigua de la pluja. Normalment el dipòsit o pou s’excava a la mateixa roca i després es repassa amb morter. Tota la part externa es cobreix amb una volta de pedra seca estratègicament col·locada per tal de protegir-la.
Balma - bauma -: Petit abric o refugi a la roca resultat de l’erosió.
Bancal: Tros o feix de terra que resulta d’anar fet marges per un coster.
Bastet: Part de l’arnès d’un animal.
Cabeçada: Part de l’arnès d’un animal.
Cadufos: Recipients allargassats de terrissa que, lligats a una sínia, servien per pujar aigua del pou.
Dovelles
: Pedres més o menys treballades que formen un arc.
Escairades: Referit a les pedres que estan ben treballades en els seus angles i cares i permeten una bona unió.
Esquadrejada
: Similar a l’anterior, s’anomena així la pedra que té els angles ben rectes.
Fumeral: Xemeneia.
Jàsseres
: Pedra allargassada, de forma més o menys regular, que es pot utilitzar per fer de llinda o travessa.
Marjada: Zona de marges.
Matxos: Varietat de la família dels cavalls ideal per les feines del camp per la seva resistència.
Morter - o argamassa -: Mescla de calç i arena.
Pedra pinyolenca: Nom amb què a la zona es denomina al conglomerat.
Pitxell: Càntir.
Repises: Prestatges.
Sal de moro o saleta: Nom amb què es denomina al guix fibrós. Els nens l’utilitzen per jugar a botiguetes.