Procedència: Carme Serra Serra de Ca Pona, 1932.

Utilitat: S'omplen d'aigua afonant l'abeurador en una galleta o a la cisterna. Les gallines a mida que van bevent va baixant l'aigua.

Ara ja no se'n fan de terrissa. Jo els poso a la repiseta del fumeral per fer bonic.

N'hi ha de moltes mides i formes - alçada des de 25 cm -, amb tassa sortida o entrada, amb nansa o sense, i n'hi ha que s'omplen per davall.

Procedència: Josefa Serrano Salvador de Ca Serrull, 1925.

Utilitat: S'hi posa aigua pels animals -aviram- i a vegades menjar - gra, pinso,...-. Si no es té animals es fan servir com a parres per plantes, flors...

N'hi ha de moltes mides, la base fa normalment de 20 a 30 cm i l'obertura superior entre 10 i 20 cm.

Procedència: Teresa Biarnés Peris de Ca Mangall 1913.

Utilitat: Per donar aigua i menjar a les gallines i a les palomes. Amb l'aigua hi posàvem molles de pa que s'estovaven...

Abans tothom tenia els seus animals, a les asgorfes, conills, gallines, capons,... i porcs al corral! Ara ja no sé si se'n fan d'aquests. Jo el tinc d'adorno i encara a cops veig que hi van a minjar els muixons.

La base és de quasi 30 cm i una alçada similar.

Procedència: Ernesto Franquet Gironés de Ca Esquerra 1925.

Utilitat: Els cadufos anaven lligats a la roda de les sínies. Les someretes o els ruquets anaven voltant la sínia i amb un sistema d'engranatges feien pujar els cadufos plens d'aigua. Ara, amb les bombes d'aigua s'han perdut, ja no es fan servir, les mateixes sínies estan abandonades. Els cadufos els fem servir de parres. Mides: Varien. Alçada entre 40 i 50 cm. Amplada 15 i 20 cm.

Es feia servir per quan s'anava al defora. Es carregava a la sumereta. També n'hi teníem a l'entrada de les cases. Feia un aigua molt fresca!

Les mides varien molt: alçada entre 40 i 50 cm.

Procedència: Pere Gabaldà Gironés de Ca Pèl, 1909.

Utilitat: El fèiem servir cada dia, vàries vegades. Les dones anaven a buscar aigua al riu i la pujaven a les cisternes o a les gerres d'aigua. També hi havia una dona que amb el ruc cargat amb la sària, amb dos canterets per costat, anava pel poble venent aigua.

N'hi havia de més grans o més petites, l'alçada anava entre 30 i 50 cm normalment. Ara les fem servir d'adorno.

Procedència: Carme Sans Florença de Ca Cresència, 1924.

Utilitat: Serveixen per fer el menjar, si són de terrissa surt més bo, donen més bon gust.

Quan la cassola s'aclivella les podem fer servir de torreter, per fer bonic. Abans, quan es feien malbé, les utilitzàvem com a minjadores o abeuradors.

N'hi ha de moltes mides, com les cassoles metàl·liques.

Procedència: Joan Baptiste Viscarro de Ca l'Espanyol, a Ulldecona, 1920.

Utilitat: Abans teníem conills a l'asgorfa, sueltos, i posàvem els caus que els servien de parideres, per calentar els conills quan naixien...

Avui ja no se'n deuen fer gaires, tothom compra a la carnisseria. 66 cm de llarg per 32 d'alt.

Procedència: Magdalena Llop Vallès de Ca Curandero, 1923.

Utilitat d'ahir: Com les cases eren més fredes que no pas ara es feia servir per calentar els llits - pels peus -. S'omplia d'aigua calenta. Per calentar també es feien servir totxos o pedres que s'acalentaven al fumeral i després s'embolicaven amb roba.

A les cries dels conills o als pollets també se'ls donava escalfor embolicant-los pedres, totxos o amb els escalfallits.

Avui el fem servir d'adorno.

Les mides eren com les d'una botella de litro.

Procedència: Teresa Biarnés Peris de Ca Mangall 1913

Utilitat: La mateixa que avui dia. Es posa damunt la taula per protegir les estovalles, evitar que no s'embrutin o es cremin. Penseu que abans el minjar es feia al foc i que els tupins sortien fumats, mascarats.

Si no es tenien estalvis es feien servir plats escardats...

Les mides són semblants a la base d'un plat d'ara.

Procedència: Josefa Serrano Salvador de Ca Serrull 1925.

Utilitat: Les tenim al rebost i hi guardem l'oli de l'any. Abans, quan no hi havia aigua corrent, les dones anaven a buscar l'aigua al riu amb els canterets i també teníem la gerra de l'aigua.

Avui, qui no les fa servir per posar-hi l'oli, les té per adornar, com si fos una parra. N'hi ha de molts tamanys, més altes d'un metre i diàmetre 30 a 50 cm.

Procedència: Pere Gabaldà Gironés de Cal Pèl, 1909.

Utilitat: Aquest tipus de gerra podia tenir diverses utilitats, aquesta en particular la fèiem servir per guardar la mel.

Mides: 22 cm d'alçada, 10 cm de base, amplada 16,5 cm i boca 12 de diàmetre.

Procedència: Josep Borrell Vallès de Ca Cullera, 1919.

Utilitat: També n'hi diem gerreta de les aulives. Hi féiem conserves de tocino, primentons, cebes en vinagre, anxoves, pegaloses amb sal.

Avui encara la utilitzo per les aulives.

Les mides poden variar però mai no eren massa grans, de 35 a 50 cm com a molt d'alta, la base podia ser de 20 a 25 cm.

Procedència: Magdalena Llop Vallès de Ca Curandero, 1923.

Utilitat: Es feia servir molt per a picar aliments i fer-hi salses. Avui ho fa el "turmix". L'all i oli encara el faig amb el morter, queda més bo!

Consta de dues peces: el morter fet de terrissa - també n'hi havia de pedra, aquí al poble hi havia molts i bons picapedrers -. L'altra peça és la mà del morter que és de fusta i serveix per picar el menjar al morter.

Jo el tinc d'adorno a la repisa del fumeral.

Procedència: Carme Serra Serra Ca Pona 1932

Utilitat: Serveix per posar el menjar als animals, conills, gallines... S'hi pot posar aigua però normalment s'hi posa gran, pa,...menjar.

N'hi ha de més llargues i més curtes, però totes tenen la mateixa forma allargada. De 20 a 40 cm de llargada per 10 d'amplada normalment.

Hi ha gent que les fa servir per posar-hi cactos.

Procedència:Carme Sans Florença de Ca Cresència, 1924.

Utilitat: Serveixen per fer el menjar. Abans s'utilitzaven molt perquè no n'hi havia d'acer, avui encara hi fem l'estofat o els caragols aufegats. Fan més bo el minjar!

Estan fumades perquè es posaven a sobre el foc o a la cuina econòmica.

El tupí o tupinet és més petit. Servia per calentar el menjar per una persona. L'olla fa 24 cm d'alçada i el tupí no arriba a 12,5 cm.

Procedència: Josep Borrell Vallès de Ca Cullera, 1919.

Utilitat: Per plantar plantes. S'hi posa fem i cendres, també el marro del cafè, i entre mig les llavors. Serveix per adornar.

Les mides i el tamany poden ser molt variats però tots tenen la mateixa forma.

Procedència: Teresa Biarnés Peris de Ca Mangall, 1913.

Utilitat: Forma part de la vaixella, com avui dia. Aquesta n'hi dèiem de la floreta i més antigament de la "M", per la floreta que hi havia al cul del plat, per la part de dalt. Tota la vaixella tenia aquest dibuix.

La vaixella de terrissa s'eixuga més ràpid, llàstima que s'escantonen. Quan s'obren els plats els faig servir d'estalvis. Abans també es feien servir de minjadores. Les mides i formes són com les vaixelles de vidre d'avui.

Procedència: Pere Gabaldà Gironés de Cal Pèl, 1909.

Utilitat: El pitxell, com avui, serveix per tenir l'aigua ben fresqueta. Abans en teníem més, a casa, al defora,... però ara que hi ha aigua corrent ja no se'n sap de veure pel pitorro!

Aquest negre és de Verdú que fa l'aigua més fresca que els d'aquí, com de Miravet. Ara, a Miravet en feien un que n'hi dèiem del mixonet, molt bonic, no tenia broc d'entrada per dalt, l'aigua entrava per un forat al cul.

Procedència: Josep Borrell Vallès de Ca Cullera, 1919.

Utilitat Abans es feia servir molt per posar el menjar, la pasta del pa, la roba a estovar o en remulla. També s'hi feia sabó moll. N'hi havia de molt grans que algun cop servien per rentar-nos.

Ara els faig servir d'adorno i per a parres.

N'hi ha de moltes mides, des de 35 cm a més d'un metre d'ampla.

Procedència: Josefa Serrano Salvador de Ca Serrull 1925.

Utilitat: Encara el fem servir. L'omplim amb oli de la gerra gran del rebost, amb un embut, i posem aquest setrill gran a la cuina. Des d'aquest anem omplint el setrill petit per amanir, per a taula.

23,5 cm d'alt, base 13 cm, 17 d'amplada, obertura 2,5 cm.

Procedència: Ernesto Franquet Gironés de Ca Esquerra 1925.

Utilitat: Es posen damunt les teulades de les cases per cobrir-les i protegir-les de la pluja. Aquí, abans de la guerra hi havia una teuleria, a Ca Benardo, encara es veu la ximeneia.

La forma clàssica és en volta, més ampla d'un extrem que de l'altra i allargada.

Procedència: Carme Serra Serra de Ca Pona, 1932.

Utilitat d'ahir: La vidriola o guardiola serveix per ensenyar els nens a estalviar, guardar quartos que es tiren per la ranura.

L'obríem per la Festa Major d'Agost, així teníem quartets per gastar.

N'hi ha de moltes mides però la forma és sempre semblant. Per treure els quartos s'ha de trencar.

Procedència: Pere Gabaldà Gironés de Ca Pèl, 1909.

Utilitat: És una joguina, en fan moltes a Miravet. S'hi posa aigua, es bufa suaument i fa el mateix sorroll dels mixons.

La forma i el tamany sempre són força iguals. 7,5 cm d'alt, 2,5 de base i la part més ampla 5 cm.