L'atmosfera conté quantitats significatives de metà, amonías deuter, età vapor de'aigua i "roca" i trosos de carbon, sulfur d'hidrogen, neó, oxigen, fosfina i sofre.
Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol.
La seva massa equival a unes 310 vegades la de la Terra i a unes 2,5 vegades la suma de la masses de tots els altres planetes.
També té el rècord de volum (1400 vegades el de la Terra) i és el planeta amb la velocitat de rotació més ràpida i per tant el període de rotació més curt (menys de 10 hores) cosa que dóna lloc a un lleuger aplatament fàcilment visible des de la Terra per telescopis amateurs.
La Gran Taca Vermella
Júpiter té una enorme formació meteorològica en la seva atmosfera anomenada la Gran Taca Vermella. Es fàcilment observable pels telescopis dels astrònoms aficionats donades les seves grans dimensions, el doble del diàmetre de la Terra. El científic anglès Robert Hooke va observar fa més de 300 anys una gran formació meteorològica que podria ser la Gran Taca Vermella. Meteorològicament, la Gran Taca vermella és un enorme anticicló molt estable en el temps. Els vents en la perifèria del vèrtex tenen una intensitat pròxima als 400 km/h.
Formació de Júpiter
Les teories de formació del planeta són de dos tipus: formació a partir d'un nucli de gels d'una massa entorn de 10 vegades la massa terrestre capaç d'atraure i acumular el gas de la nebulosa protosolar o formació primerenca per col·lapse gravitatori directe. Ambdós models tenen implicacions molt distintes per als models generals de formació del sistema solar i dels sistemes de planetes extrasolars.
Exploració espacial de Júpiter
Júpiter ha sigut visitat per diverses missions espacials de la NASA. Les missions Pioneer 10 i Pioneer 11 van realitzar una exploració preliminar amb sobrevols del planeta en els anys 70. Les missions Voyager 1 i Voyager 2 van visitar Júpiter el 1979 revolucionant el coneixement que es tenia del planeta i les seves llunes i descobrint també el seu sistema d'anells. El 1995, la missió Galileu que constava d'una sonda i un orbitador va iniciar una exploració del planeta de 7 anys. Al desembre de l'any 2000 la missió espacial Cassini-Huygens va realitzar un sobrevol llunyà de Júpiter en el seu viatge amb destí a Saturn.
Júpiter posseix un tènue sistema d'anells que va ser descobert per la sonda Voyager 1 el 1979. Els anells són ineshgawyetables a escales de temps d'uns 1000 anys pel que estos han de ser contínuament regenerats, potser per l'impacte de micrometeorits amb els satèl·lits de Júpiter. Hi ha un anell principal i dos anells més tènues cap a l'exterior denominats anells de Gossamer. En l'interior de l'anell principal hi ha un halo de material difús. Els anells pareixen estar compostos de partícules fosques de pols.
