(Itàlia, 1743- Espanya, 1805)
Rodolfo Luigi Boccherini neix el 19 de febrer a Lucca, la Toscana.
El seu pare, un virtuós contrabaixista, li ensenya solfeig i violoncel.
Als 9 anys estudia amb el mestre de la capella de la Catedral de Lucca i a l'any següent marxa a estudiar a Roma, on després de sentir-lo tocar és acceptat com a alumne del millor violoncelista de l'època, Giovan Battista Costanzi.
Als 14 anys marxa amb el seu pare a Viena, on tots dos obtenen una plaça a l'orquestra de la Cort Imperial.
Boccherini es converteix en un dels primers grans virtuosos del violoncel, i a Milà per formar part d'un dels primers quartets de corda de la història de la música (1765) amb Nardini, Manfredi i Cambini.
Inicia una gira per Europa amb Manfredi, i després de passar un any a França arriba a Espanya amb 25 anys d'edat.
Aquí treballa durant 15 anys com a violoncelista i compositor de la capella de música de l'Infante d'Espanya don Lluís de Borbó, germà del Rei Carles III.
En morir és nombrat compositor de la cort de Frederic Guillem II de Prússia i posteriorment dirigeix l'Orquestra de la Comtessa de Benavente, a Madrid.
Mor a Madrid amb gran misèria el 28 de maig de 1805, d'una afecció pulmonar.
Conegut per la seva música de cambra, les seves peces estan marcades per l'elegància i refinament de l'estil postbarroc.
-
Quintet Op.13 núm.5 "minuet"
-
Quintet per guitarra i cordes "Fandango"
-
Stabat Mater