(Alemanya, 1833- Àustria, 1897)
Neix a Hamburg el 7 de maig de 1833. Fill d'una família humil, el seu pare, contrabaixista del teatre de la ciutat, li ensenya a tocar el violí i violoncel. Però el jove Brahms s'interessa pel piano.
És un nen prodigi, fins i tot s'inventa un codi d'escriptura musical abans de saber llegir i escriure. Amb 10 anys fa el seu primer concert, i amb 12 ajuda en les despeses familiars amb els diners que guanya tocant a locals i tavernes de la ciutat. Era tant bo que fins i tot s'avorria de tocar cada dia les mateixes peces i es posava a llegir un llibre mentre tocava el piano.
Comença a composar sota la tutela d'Eduard Marxsen, un músic molt conservador que l'influenciarà molt. Brahms, com ja majoria de músics romàntics, admirava a Beethoven, però també a grans clàssics com Mozart i Haydn. És per això que a Brahms se'l descriu com el més clàssic dels compositors romàntics.
Amb 20 anys el violinista hongarès Eduard Reményi li proposa acompanyar-lo com a pianista en una gira, on tindrà l'oportunitat de conèixer a grans músics com Liszt o Robert Schumann. Aquest últim quedarà impressionat pel talent de Brahms i el donarà a conèixer a través de la seva revista musical.
Amb Schumann l'uneix una gran amistat, tot i que no durarà gaire ja que aquest mor pocs anys després. Brahms manté l'amistat amb Clara Schumann, la seva dona, de qui diuen n'estava enamorat. Gràcies a les seves cartes podem conèixer aspectes de la vida del compositor.
Sis anys després presenta la seva primera gran obra, el Concert nº1 per piano i orquestra, interpretat per ell mateix, però no té gaire bona acollida.
La seva fama arribarà amb el Un Rèquiem alemany, una gran obra coral, començada després de la mort de Schumann i finalitzada després de la mort de la mare de Brahms, com un homenatge a dues persones molt estimades pel compositor. S'anomena així perquè el text utilitzat no és la missa en llatí sinó una selecció de textos de la traducció feta per Luter, en alemany, de la Bíblia.
Brahms després de tenir una gran acollida a Viena amb les seves obres s'instal·la definitivament a la ciutat, on es dedicarà exclusivament a composar, inicialment obres per piano, l'instrument que més coneix, però després cultiva altres gèneres com simfonies, música de cambra, variacions...
Com a compositor era molt perfeccionista, trencava peces que acabava d'escriure si no satisfeien les seves aspiracions. I va trigar 10 anys en acabar la seva primera simfonia.
Brahms no va arribar a casar-se mai, tot i que va estar a punt en diferents ocasions, però finalment fugia, al·legant que no volia estar lligat.
Dedicat a la música, les seves obres tenien molt èxit, era un músic admirat i va guanyar molts diners amb les diferents publicacions.
Amb 64 anys va morir a Viena, per causa d'un càncer de fetge, el 3 d'abril de 1897. Al seu enterrament hi va anar tota la societat vienesa, i el van enterrar al costat del seu ídol i mestre espiritual del qui segons molts crítics fou el seu hereu i continuador, Beethoven.
A Johannes Brahms se'l recorda com l'etern solter, d'aparença corpulenta amb espessa barba i bigoti, gran amant dels cigars, la cervesa i el bon menjar. Incansable treballador, una mica rondinaire però ple de bondat.
Com hem dit a Brahms se'l considera el clàssic dels músics del romanticisme. No seguia la moda del moment encapçalada per Wagner.
Les seves creacions mostren una estructura complexa, herència de la tradició vienesa clàssica. S'esforçava en que les seves obres tinguessin gran coherència interna. És molt lent i meticulós composant. Al contrari que els seus contemporanis Brahms refusa utilitzar efectes supèrflues com els cromatismes i efectes harmònics.
-
Cançó de bressol
-
Concert per piano nº 1
-
Simfonia nº 3 en fa Major
-
Un rèquiem alemany
-
Variacions sobre un tema de Haydn Op. 56