TROMPA: Familia de vent-metall

La trompa també és coneguda amb el nom de corn, ja que en els seus orígens utilitzaven els corns o banyes d'animal per fabricar aquest instrument tan rudimentari que servia per convocar assemblees, enviar missatges...

Després ja van aparèixer les primeres trompes naturals, més potents, i amb el tub enrotllat en espiral.

Al segle XVIII Anton Joseph Hampel va perfeccionar la tècnica de l'instrument incorporant cossos o tubs de recanvi, i alhora l'instrumentista podia variar el so introduint la mà dreta dins la boca de la campana (per això el pavelló se situa lateralment cap a la dreta i cara avall).

Al segle XIX ja es van desenvolupar les trompes de claus i més tard les trompes de vàlvules.

Actualment la trompa està formada per un tub metàl·lic de secció cònica, d'uns 3 metres de llargada, amb l'inici estret i l'acabament ampla, enrotllat en sí mateix diverses vegades. Són fetes de coure o llautó cromat i porten incorporades 3 vàlvules o cilindres.

La trompa té un so vellutat, natural i profund, gràcies a l'ús dels sons harmònics.

A més dels diferents tipus de trompes de forma circular, també incloure una subfamília de morfologia semblant, les cornetes i els fliscorns o bugles.

Parts de l'instrument:

Membres de la família: