TROMPETA: Familia de vent-metall
Tub metàl·lic llarg i estret, gairebé cilíndric excepte a la part final i doblegat dues vegades, amb una embocadura de metall on es posen els llavis en un extrem i un pavelló obert obert a l'altre.
El seu origen és molt antic, egipcis, hebreus, grecs i romans ja les utilitzaven, sobretot les trompetes militars, per organitzar les batalles.
Durant l'Edat Mitjana s'utilitzaven uns instruments de vent metall semblants a una trompeta recta i llarga (clarins, anafil, trombetta...) però per comoditat, ja que eren difícils de traslladar, al segle XV es va començar a doblegar el tub, primer en forma de essa i cap al segle XVI tal i com és actualment.
Durant els segles XVII i XVIII es van construir diversos tipus de trompetes de tons diferents (trompetes naturals). Finalment, l'any 1815 els alemanys Stölzel i Blühmel inventen les vàlvules de pistons i apareix la trompeta moderna.
El seu so és net i clar, esclatant. Té un timbre brillant i ric en harmònics. Aquest es pot modificar incorporant al pavelló diversos tipus de sordines, que poden convertir el so en més vellutat, suau o obscur..
Parts de l'instrument:
Membres de la família:
|