|
Wolfang Amadeus Mozart La Flauta Màgica es basa en el llibret escrit per Emanuel Schikaneder, cantant i escriptor amic de Mozart, el qual li va demanar que escrivís la música per aquella obra, pensant que potser així milloraria el negoci del seu teatre ambulant. Escrita entre la primavera i l'estiu de 1791, simultàniament amb el Rèquiem que no poder acabar, són les últimes obres que va escriure Mozart. Dos dies abans de l'estrena de l'obra, el 30 de setembre del mateix any, Mozart encara hi va afegir dos fragments, l'obertura i la marxa dels sacerdots. Argument: El príncep Tamino, perseguit per una gran serp, cau desmaiat quan aquesta està a punt d'atacar-lo. Sort que les tres dames són allí i maten a l'animal amb les seves espases. En despertar Tamino troba allí a Papageno, l'ocellaire de la Reina, que el vol convèncer que és ell qui l'ha salvat. En sentir aquestes mentides les tres dames li tanquen la boca amb un cadenat i ensenyen un retrat al príncep de Pamina, la filla de la Reina de la Nit, que ha estat segrestada pel malvat Sarastro. El príncep està decidit a rescatar-la. Llavors apareix la Reina de la Nit i dóna al príncep una flauta màgica i a Papageno un carilló perquè vagin a salvar-la. Arriben al palau de Sarastro i es separen per buscar-la. Papageno troba a la princesa i se la vol emportar però els guardians els ho impedeixen. Llavors toca el carilló i els malvats no poden deixar de ballar. Mentre Tamino ha entrat en el temple de la saviesa i un sacerdot li explica que Sarastro no és malvat sinó un gran savi, portador de la veritat. I a més és el pare de Pamina. Tamino i Papageno hauran de passar les proves del foc i de l'aigua en el més absolut silenci per poder ser admesos en el temple de la saviesa. Amb l'ajuda de la flauta màgica i el carilló superen totes les proves i la malvada Reina de la Nit desapareix per sempre en l'eterna foscor. Tamino i Pamina es casen i Papageno.... doncs també troba a una noia vestida amb plomes d'ocell, Papagena! |
|---|