La Revolució Francesa marca el canvi de l'edat moderna a l'edat contemporània. La indústria fa que unes quantes persones s'enriqueixin i la gran majoria visquin en la misèria.

Es posa èmfasi en l'individu, en la llengua, la cançó popular... reflex de l'esperit del poble.

El Romanticisme vol ser l'expressió sentimental del món dels somnis, i la música és considerada la més romàntica de totes les arts, a cavall entre el somni i la realitat.

La societat demana sentiment i emoció, l'artista és mitificat, es valora el músic que interpreta i improvisa en solitari, els grans virtuosos.

L'artista adquireix la total llibertat, ja no és al servei d'un senyor que li mana composar una música concreta, sinó que el compositor crea obres on expressa les seves creences personals.

Els compositors romàntics són persones obertes a totes les arts; literatura, pintura, filosofia... participen en tertúlies i expressen els seus ideals polítics.

Per primera vegada trobem obres autobiogràfiques. La música s'escriu per plaer d'un mateix.

Ludwig van Beethoven és un precursor i mite del Romanticisme, la seva llibertat d'expressió va inspirar als artistes posteriors.

Trobem dues generacions de romàntics: la primera generació, més intimista i de llibertat absoluta, viuen amors apassionats i tenen una actitud de rebel·lió constant (Mendelssohn, Chopin, Schumann...) i una segona generació, de persones més meditatives, pausades, amb ganes d'arrelar en la tradició (Brahms, Bruckner, Saint-Saëns, Berlioz, Liszt...)

El piano és l'instrument romàntic per excel·lència. Es composen molts lieds (cançó per melodia i acompanyament, sovint piano) i concerts per a instrument solista.

S'estableixen les bases de l'orquestra moderna i apareix un nou gènere: el poema simfònic, una mena d'òpera instrumental, on els personatges són representats pels instruments o temes musicals.

El segle XIX és el segle daurat de l'òpera, amb dues visions diferents: sud d'Europa catòlic, fent èmfasi en la melodia i el bel canto(Verdi) i nord d'Europa protestant, on drama, música i paraula s'uneixen per crear quelcom més gran (Wagner).

NACIONALISME

Corrent compositiu que s'estén a la segona meitat del segle XIX, dins del Romanticisme.

És una afirmació de la personalitat dels països enfront la cultura i poder dominant fins aleshores; Alemanya, França i Itàlia.

La música és un dels vehicles més eficaços, trobant en les arrels folklòriques la millor resposta. És una música senzilla, el retorn als orígens.

Trobem corrents nacionalistes a Rússia, Espanya, Anglaterra, Bohèmia, Escandinàvia, Hongria, Àustria..