PRIMERA MEITAT

Finalitzant el segle XIX i a principis del XX, l'Impressionisme és el primer intent de fugir del Romanticisme.

El nom d'aquest moviment s'inspira en el quadre de Monet, Impression, soleil levant. Vol suggerir cromatismes, jocs de llum, imatges,... el color a través de la música.

Per primera vegada Occident deixa de ser el centre, es contempla el món i s'admeten influències d'altres cultures (Orient, el jazz d'Amèrica...). Nous ritmes, escales, instruments... es busca deslliurar-se de la tonalitat usada durant més de 200 anys.

La Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa marquen el començament del segle XX.

Hi ha una ruïna global a Europa, manquen mitjans, però els músics cerquen noves creacions, lluny de la música anterior: peces curtes, combinacions instrumentals heterogènies,...

Un altre fet històric és l'invent de l'enregistrament de so, la música es pot guardar i reproduir quan es vulgui. Ja no calen músiques amb tantes repeticions per fer recordar bé el tema.

Els instruments de percussió són molt valorats en aquest segle, on la música popular pren importància (música de cabaret, jazz, ritmes sud-americans...)

L'evolució de la música és constant, s'investiguen i es canvien totes les concepcions i relacions establertes (ritme, tonalitat, melodia, intensitat,...) sorgint noves corrents com el microtonalisme, el dodecatonisme, ...

SEGONA MEITAT

La Segona Guerra Mundial comporta un nou canvi de mentalitat, sobretot en veure els horrors del potencial humà.

Ja no es composa per agradar estèticament sinó per expressar el rebuig d'aquest terror. Són obres dures, difícils d'entendre, condemnades a executar-se en petits cercles d'entesos.

La revolució tecnològica també influeix en la música; es crea la música electrònica. A través dels sintetitzadors es busquen nous timbres, manipulant i generant sons.

La música concreta també utilitza l'electrònica però només per enregistrar sons i sorolls. I la música a l'atzar incorpora sorolls en el concert en directe, sense saber mai quin serà el resultat.

Des la música serial, amb composicions molt estrictes, se'n deriva la música aleatòria, que usa sèries no tant tancades, deixant un marge d'actuació a l'intèrpret.

Poc a poc va apareixent la música contemplativa i per a la meditació, fugint de complicacions estructurals, una música minimalista, basada en la repetició d'un motiu breu, derivant al new age.

Els mitjans de comunicació són una altra gran font per a la música, així trobem música en la publicitat, els musicals i les pel·lícules.

El jazz és expressió i alhora llibertat d'interpretació. Uneix les cançons dels esclaus afro-americans (música sincopada) amb la música blanca, donant molta importància al solo improvisat. Va evolucionant passant pel ragtime, swing, bebop, cool jazz, free jazz, elèctric jazz, mainstream...

El pop-rock també prové del blues i les cançons populars blanques; country, rock and roll, pop-rock, rock-simfònic... incorporen instruments elèctrics com el baix i el teclat. Rodes d'acords per improvisar, frases musicals clares i missatges punyents.