Ara tinc ganes de jugar a disfresses. I m'he dit: "Per què no em poso aquesta jaqueta i em disfresso d'un altre?". D'Aik no, hauria estat massa fàcil, de Pinotxo no perquè em faltava el nas, de Topolino no perquè és massa valent i guanya sempre. De Pippo!
   De Pippo m'agradava. I de Charlie Brown també. Una estona de Pippo i una estona de Charlie Brown. Ja estava decidit.
   Aleshores m'he ficat de cap a la jaqueta i tot anava molt bé. De cara m'assemblava ben bé a Charlie Brown, la boca no l'he feta, però si agafeu qualsevol dels fils que hi ha per aquí, la podeu fer vosaltres. Fins i tot els peus m'han anat bé. Són com les sabates de Pippo, llargues, llargues i girades cap amunt.
   M'he mirat al mirall. Semblava ben bé un pallasso, però estava content. Un pallasso sempre fa alegria.
   -Nens, veniu aquí! Heu fet els deures d'alegria?... Us n'heu oblidat! Malament, molt, molt, molt, molt malament.
   -Joan Carles -pregunta la mare-. Què has tret avui d'alegria?... Un tres?...
   Malament, molt malament. En alegria sempre s'ha de treure un vuit.
   Mireu la meva estrella. Està tan contenta de veure'm fer el pallasso que, amb tanta alegria, ha oblidat la seva disfressa allà dalt, a l'esquerra i torna a tenir el seu color blau meravellós. Molt bé, estrella blava, un deu en alegria!
   I una papallona gran com una bandera que passava per allà també era tan alegre que, a còpia de riure, se li ha fet un coll llarg, llarg, (però les seves caretes rodones com dues pilotetes, també són molt boniquetes) i s'ha posat a volar al meu voltant, feliç, agitant les seves ales resplendents.
   -Adéu, papallona-pilota, adéu!
   -A reveure...a reveure! Vols venir diumenge a prendre el te? Seràs el convidat d'honor i farem una gran festa. En farem de tots colors. A reveure, t'espero!