Coves de Lascaux
Columna
Trajana
Retaule de Gante
Max und Moritz
Finals
del XIX i principis del XX.
Primeres tires còmiques , publicades en dominicals nordamericans, com a The Yellow kid,
on n'és protagonista un nen de Hogan's Alley, que duu un vestit
groc amb textos que posava el seu autor Outcault.
The
Katzerjammer Kids, Hans i Fritz, protagonitzen una sèrie amb dos
germans trapelles inspirats en les aventures de Max und Moritz d'origen alemany.
Proliferen
les sèries amb
infants (kid strips).
A Little Nemo in Slumberland viu aventures en somnis, que acaben
quan el nen es desperta.
Little Nemo
Yellow Kid
Primer
quart de segle XX.
El
còmic és inspiració de grans figures còmiques del cinema .
Apareixen
còmics que parlen de dones (girl strips), com a reflex del seu alliberament.
Popeye és el protagonista
de la sèrie Thimble Theatre (teatre didal) de Segar. Igual
que la petita vampiresa Betty Boop, Popeye passarà a l'animació
de la pantalla.
Krazy Kat és una
gata enamorada d'un ratolí; ambdós són vigilats per un gos-policia.
Sèrie molt al gust surrealista .
A Espanya es publiquen revistes d'historietes com el TBO
Betty Boop
Popeye
1929.
Apareixen
els primers còmics realistes, influïts per l’estètica
de la fotografia i del cinema. Així passa amb les pàgines de Tarzan.
Neix Buck Rogers primer heroi de ciència ficció, dibuixat
per Dick Calkins. Té influències de Julius Verne i H G
Wells.
Primera aparició de Tintin, lluitador per l’ordre que viatja per
arreu del món; Hergé el defineix com a reporter, però mai publica
cap article.
Creix la difusió dels còmics a la premsa. Neixen
les agències de venda internacional: els Syndicates.
1938.
Aparició
de Superman. Els
seus autors el presenten com: "Més ràpid que una bala!; Més poderós que una locomotora!;
Capaç de saltar edificis sencers d'un sol impuls!; Mireu, dalt al cel!;
És un ocell!; És un avió!; És Superman!"
Primera edició de Superman
Anys
40.
Època
dels superherois. El Captain America de Jack Kirby i Joe Simon és un noi llepafils que gràcies
a una droga es transforma en un fort guerrer que lluita contra els nazis
i els japonesos.
Spirit de 1940, de Will Eisner, és un superheroi romàntic...
A la Itàlia de Mussolini es publiquen històries
d'herois tot músculs
al gust feixista.
Fan la seva aparició diverses revistes d'històries de guerra.
La dictadura espanyola censura sèries de còmic,
com ara episodis de Superman de Batman o de Cuto, sèrie on apareix sovint el Maquis.
Anys
50.
Amb
la caça de bruixes de McCarty només es salven els innocents personatges
infantils.
Primeres històries de terror de la EC.
Creació de la Comics Code Authority, reguladora de publicacions
de còmic, a conseqüència de la qual, les sèries de terror d'aquesta
dècada arriben al seu final a causa de les restriccions que imposa.
L'any 1956 apareix el Capitán
Trueno, un dels
guions per còmics escrits per Víctor Mora (autor també de el
Jabato). El dibuixant del Capitán Trueno és Ambrós.
Amb la dictadura franquista alguns dibuixants espanyols, publiquen a revistes estrangeres.
A França es publica la revista Pilote, on neix un personatge universal: Asterix, d'Uderzo i Goscinny
Anys 60.
A
inicis de la dècada, tornen els superherois, que ara són quasi humans: The Fantastic Four, Mr. Fantastic, The Hulk...
Neix el còmic underground per a les élites procedents d’ambients
cultes o intel·lectuals. Un dels representants de l'underground és Robert
Crumb, que crea diversos personatges com Mr. Natural, Dirty
Dog o Fritz the
Cat. El moviment,
que estava vinculat amb la contracultura de l'època, va introduir canvis
importants en els còmics. Als còmics underground se’ls ha donat el nom
genèric de comix.
L'any
1964 apareix
per primera vegada una publicació d'una sèrie protagonitzada per una
nena anomenada Mafalda que té una visió de la vida bastant corrosiva.
El seu autor és Quino.
S'inicia a Europa l'experiència underground. El còmic comença
a ser tractat com a objecte cultural en sí mateix gràcies al paper fonamental
del guionista. Aquest reconeixement donarà pas en la dècada
següent a noves publicacions de còmics per a adults. A l'equip de Pilote es reuneixen figures com Goscinny o Moebius.
Mr Natural
Personatges de Mafalda
Dècada dels 70.
Amb
la democràcia els còmics espanyols reflecteixen els nous esdeveniments. És un moment de ressorgiment creatiu.
A Itàlia Hugo Pratt inventa un personatge
romàntic a l'estil Bogart, es tracta de Corto Maltese (1967).
Anys 80.
És
el moment de la ciència ficció, afavorit per l'avenç de la tecnologia.
Continua la publicació de revistes per a adults
com el Víbora,
Rambla, Totem, Cimoc...
Neix Heavy Metal, inspirada en l'èxit de la revista francesa Metal Hurlant.
El llibre Maus. Relat d'un supervivent (1980), d’Art Spiegelman, que narra els horrors del nazisme i els patiments dels jueus durant la 2ª guerra mundial, és premiat l'any 1992 amb el Pulitzer.
El còmic de la dècada de 1990 està molt relacionat amb el cinema i la televisió: Els Simpson, de Matt Groening, que havien estat personatges televisius (1989) es publiquen en còmic.
Personatges de Maus.
The Red Star és un còmic dibuixat a llapis, pintat amb mitjans digitals, amb disseny dels fons en 3D i integrat amb Photoshop. Es tracta d'un còmic dissenyat per Christian Gosset (antic col·laborador de George Lucas), i un equip de gent innovadora. The Red Star ha estat nominat a tres premis als Eisner Awards, que són l'equivalència als Oscar del món del còmic.
ls Manga.
Còmics
setmanals o quinzenals japonesos que arriben a tenir més de 300 pàgines
impreses. Prenen exemple de la tècnica cinematogràfica donant més importància
al moviment que als diàlegs, cosa que afavoreix la lectura més ràpida.
I N'HI HA MOLTS MÉS...
