• Derivat dels hidràcids (F^-, Cl^-,...)
• Derivat dels oxoàcids (ClO^-, SO₄^2-,...)

• Són combinacions binàries d'un catió metàl·lic amb els anions resultants de la dissociació dels hidràcids que, recordem, s'anomenen amb la terminació -ur:
  • F^- ió fluorur
  • Cl^- ió clorur
  • Br^- ió bromur
  • I^- ió iodur
  • S^2- ió sulfur
  • Se^2- ió selenur
  • Te^2- ió tel·lurur
• No contenen oxigen.

• Formulació: METALL + NO METALL. Cal combinar els cations i els anions de manera que la càrrega final sigui zero.
  • Per formular la sal que es formaria entre el catió Fe³⁺ i l'anió Br^-, hem de tenir en compte que necessitarem tres anions bromur per anul·lar les tres càrregues del catió ferro (III): FeBr₃.
• Nomenclatura: s'anomenen arrel del nom del no metall -ur de nom metall. Si el metall pot tenir més d'un estat d'oxidació, cal especificar-lo entre parèntesi i amb xifres romanes.

• Exemple: NaBr, bromur de sodi.

Sals derivades dels oxoàcids

• Són combinacions ternàries d'un catió metàl·lic amb els anions resultants de la dissociació dels oxoàcids.

• Recordem que:
  • Quan estan en dissolució aquosa, els oxoàcids perden els hidrògens en forma d'ions H⁺.
  • L'anió que es forma és poliatòmic, és a dir, està format per dos o més àtoms units de manera covalent.
  • Els anions resultants s'anomenen amb les terminacions:
    • -it si l'àcid acabava en -ós.
    • -at si l'àcid acabava en -ic.
    • Si els àcids tenien el prefix hipo- o per-, els anions el conserven.

Els anions derivats dels oxoàcids

• Formulació: METALL + OXOANIÓ. Cal combinar els cations i els anions de manera que la càrrega final sigui zero.
  • Per formular la sal que es formaria entre el catió Fe³⁺ i l'anió BrO^-, hem de tenir en compte que necessitarem tres anions bromur per anul·lar les tres càrregues del catió ferro (III): FeBrO₃.
  • Si hem de combinar més d'un anió l'hem d'escriure entre parèntesi amb el subíndex corresponent.
• Nomenclatura: s'anomenen nom de l'anió de nom metall. Si el metall pot tenir més d'un estat d'oxidació, cal especificar-lo entre parèntesi i amb xifres romanes.

• Exemple: NaBrO, hipobromit de sodi; Ca(BrO)₂, hipobromit de calci.

Més informació:
http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/apuntsino1.htm

Material elaborat per Irene Martínez

 
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.