Història en Anglès/Objectius-Bibliografia

L’any 1995 la Comissió Europea va adoptar un document sobre educació en el qual es declarava com a un dels objectius prioritaris de la Unió Europea en matèria educativa, el fet que la població europea dominés almenys tres llengües comunitàries. De fet, la Comissió Europea ha estat analitzant la problemàtica al voltant del bilingüisme i l’educació en llengües des dels inicis de la dècada dels noranta, tenint una idea clara d’aquest futur en el qual l’Europa multilíngüe operaria amb europeus i europees que funcionarien normalment en la seva vida quotidiana en principi amb dos o tres idiomes.

Amb aquests objectius van néixer els programes AICLE (aprenentatge integrat de contingut curricular i llengua estrangera) també anomenant EICLE (ensenyament integrat de contingut curricular i llengua estrangera). Aquests programes es refereixen a l’ensenyament de assignatures de contingut no lingüístic en llengua estrangera o en una segona llengua. La llengua materna es coneix amb l’acrònim de L1 i la llengua estrangera o llengua meta es coneix amb l’acrònim de L2.

Com he dit anteriorment, la Comissió Europea està actualment i des de 1995 prioritzant a nivell educatiu l’aprenentatge de llengües, particularment les pertanyents a la Unió Europea i per això està donant molt impuls als programes EICLE, per avançar aprenent llengües de forma transversal, a través d’altres assignatures. L’objectiu, com ja he mencionat. és millorar la capacitat dels europeus/es quant a coneixement de llengües en una Europa multilíngüe de forma i tinguin fluides amb almenys dues o tres llengües comunitàries. És obvi que al nostre país el nivell de coneixement d’idiomes estrangers és més aviat baix, i, en el cas dels adolescents, estem per sota de la mitjana europea. Per tant, aquests materials, seguint models que estan recolzats per la Unió Europea, contribuiria notablement a millorar les nostres estadístiques. No cap dubtar tampoc que la implementació d’aquest projecte incrementaria el prestigi de la institució educativa que el potenciés.

L’aprenentatge EICLE es pot aplicar a diversos tipus d’assignatures, tan de ciències experimentals com de ciències socials o humanitats. Cadascuna té uns avantatges diferents. En el cas de les Ciències Socials, l’alumnat, a més de trobar vocabulari específic que pot ser molt similar en ambdues llengües, català i anglès, també es troben amb estructures i vocabulari molt propi de la llengua meta, l’ús de la qual ajudarà a l’alumne/a a millorar el seu nivell lingüístic. També existeix una gran flexibilitat en la seva aplicació. Quan a l’escola secundària també existeixen diverses opcions per primer i segon cicle de l’ESO i batxillerat. En general es recomana que l’alumnat tingui un coneixement previ de la llengua meta (L2) i es pot aplicar per l’ensenyament de la totalitat d’una o vàries assignatures específiques o com a assignatures opcionals i/o complementàries de les altres del currículum. Sempre s’ha de tenir en compte que els objectius són dobles: aprendre un idioma i, al mateix temps, el contingut d’una disciplina com Ciències Socials.

En aquest sistema l’estudi de la llengua esdevé un mitjà per aprendre contingut d’altres assignatures, és a dir, que la llengua estrangera s’incorpora al currículum d’una manera més àmplia, transversal. D’aquesta manera l’aprenentatge de la llengua millora a través de la motivació addicional d’aprendre el contingut de la matèria en qüestió, trobant-se amb situacions més “reals” que poden estimular l’aprenentatge. L’alumnat aprèn el contingut sense grans diferències respecte al que aprèn utilitzant l’idioma matern i al mateix temps li ajuda a aprendre amb molt més èxit la llengua estrangera. Es pensa que aquest sistema proporciona una naturalitat que s’apropa més al context familiar on els nens i nenes petits aprenen la llengua materna o la del país d’adopció. De la mateixa manera que aquests, les persones adultes, i encara més els adolescents, podem utilitzar una llengua estrangera amb eficàcia malgrat que la gramàtica, la pronunciació o el vocabulari continguin errades. Si ens llencem a utilitzar el que sabem sense importar-nos si ens equivoquem, l’aprenentatge s’accelera i millora la correcció.

Podem dir que hi ha una demanda i una necessitat social per tenir materials d’aquesta mena, que estan sent recolzats a nivell internacional, particularment per la Unió Europea, i que comptem ja amb algunes experiències dins d’EICLE que podem estudiar i adequar a les nostres necessitats. En un món globalitzat i competitiu com l’actual aquests materials contribuiran a que l’alumnat pugui millorar de forma significativa el seu coneixement de l’idioma anglès, a més del contingut específic de Ciències Socials.

El meu projecte s’adapta a les finalitats i objectius contemplats pels programes EICLE.

Òbviament l’objectiu específic principal seria proporcionar materials per aprendre els continguts curriculars de Ciències Socials, atenent als seus objectius particulars prescrits, i al mateix temps una llengua estrangera, amb l’objectiu de què l’alumnat sigui capaç d’expressar-se oralment i per escrit en aquesta llengua estrangera, així com millorar la seva comprensió lectora en aquesta llengua –la qual cosa també reforçaria la seva comprensió lectora en la llengua materna (L1). Això suposa que en un principi poden haver-hi interferències, però que aquestes les hem de veure com una part normal del procés d’aprenentatge de les llengües. També pot ser que el procés d’aprenentatge de la disciplina de contingut, en aquest cas les Ciències Socials, en estudiar-la en un idioma que s’està aprenent, es retardi una mica, però les diferències es difuminen al final del procés, a més de què l’aprenentatge aquí és doble. Per tant, el que semblaria estar una dificultat afegida es converteix en un instrument pedagògic.

Els programes EICLE, i, en aquest cas, el projecte proposat intenta introduir a l’alumnat a través de la integració curricular de llengua i altra disciplina, en aquest cas, Ciències Socials, en un context cultural més ampli. Es una preparació per a la internacionalització, per a la possibilitat de desenvolupar interessos i actituds multiculturals i multilíngües i preparar per a un futur tant a nivell d’estudis acadèmics com per a la vida del treball en el context de la Unió Europea i del món globalitzat.

Es tracta de proporcionar tant a l’alumnat com al professorat, com a la comunitat educativa en el seu conjunt, una eina per millorar les capacitats de futur dels/les nostres estudiants. Els objectius específics a assolir serien:

Proporcionar el material i l’estructuració interpretativa necessària per poder dur a terme una integració curricular del tipus proposat (EICLE).
Confeccionar un vocabulari bàsic anglès en l’àmbit de la Història que contribueixi a la creació de materials curriculars en anglès a les Ciències Socials.
Diversificar les possibilitats metodològiques i formes ensenyament/aprenentatge a l’aula, introduint elements multimèdia, com, a més dels clàssics vídeos o Dvds, o fins i tot Power Point, es pugui animar alguns dels materials amb Flash i/o digitalitzar-lo com a pàgina web.

COEDUCACIÓ

Respecte de la coeducació, i com e pot veure per la meva aportació anterior en aquest camp, considero necessari a través dels materials concretar la identificació de nous models no sexistes per a noies i nois. Tenint en compte els estudis realitzats sobre l’evolució psicosocial de les persones, els nois i noies adolescents necessiten models en els quals identificar-se positivament.

És especialment en l’etapa de l’adolescència quan es formen els projectes vitals i d’orientació professional. És també en aquesta etapa quan es consoliden els rols de gènere, donant un contingut determinat al que és femení i al que és masculí, la qual cosa pot determinar un futur discriminatori per les noies, limitant les seves expectatives.

Per tal d’evitar en lo possible que això passi s’ha de donar a les noies identificacions positives. A tal fi seria necessari:

1.Incloure l’experiència de les dones en els currículums i indicar la seva aportació a la nostra cultura, també des de les tasques realitzades per a la subsistència quotidiana, en la producció, reproducció, etc. Aquesta inclusió, tot i els esforços, encara n’és quelcom anecdòtic i tangencial.

2.Destacar, a partir de les genealogies femenines, les dones que al llarg de la història han trencat el model establert per a elles, o han superat les barreres establertes i han destacat en camps considerats tradicionalment com a masculins, com la ciència, la literatura, etc.

3.Valoració crítica de la feminitat. No es pot rebutjar sense crítica el que es considera femení i adoptar com més valuós el model masculí, doncs això només porta a una discriminació renovada. Conceptes com els de llibertat, conflicte, relacions, poden veure's enriquits des d'aquest punt de vista.

Entre els recursos multimèdia bàsics i material de suport informàtic tinc coneixements de Flash i en el curs que vaig fer l’any sobre educació i informació per internet també vaig fer una introducció a pàgines web, pel que, almenys amb una part del material tinc la intenció de utilitzar aquests recursos.

BIBLIOGRAFIA SOBRE L'APRENENTATGE CLIL/EICLE I L'ADQUISICIÓ DE LLENGÜES ESTRANGERES

COYLE, D. (2003), Manual. CLIL an Experiment. Pedagogiche Akademie der Erdiozese Wene.

GRENFELL, M. (ed.) (2002), Modern Languages Across the Curriculum, London: Routledge.

HAYDN, T., COUNSELL, C. (2003), History, ICT and Learning in the Secondary School, London: Routledge.

MASIH, J. (ed). (1999), Learning Through a Foreign Language: models, methods and outcomes. London: CILT.

MUÑOZ, C. (2000), “Bilingualism and Trilingualism in School Students in Catalonia”,en J. Cenoz i U. Jessner (eds.) English in Europe: The Acquisition of a Third Language, Clevedon: Multilingual Matters Ltd.

MUÑOZ, C. (2001), “Factores escolares e individuales en el aprendizaje formal de un idioma extranjero. Tendencias y líneas de investigación” en ASL. Revista de Lingüística, Alicante: Universidad de Alicante.

MARSH, D., LANGÉ, G. (Eds.) (2000). Using Languages to Learn and Learning to Use Languages. Jyväskylá, Finland: UniCOM, University of Jyväskylä

PEREZ-VIDAL, C. (ed) (2005), Content and Language Integrated Learning (CLIL): Teaching Materials for Use of the Secondary School Classroom”. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.

VAN DE CRAEN, P.; PÉREZ, C. (eds.), (2001),The Multilingual Challenge, Barcelona: Printulibro.

ANDERSON, B. S.,ZINSSER, J. P. ( 1988), A History of Their Own, London: Penguin Books.

HOBSBAWM, E. J. (1996) Age of Extremes: the Short Twentieth Century, 1914-1991, London: Abacus.

OBJECTIUS
Objectius CLIL	Objectius específics	Coeducació	Integració TIC

BIBLIOGRAFIA
Bibliografia CLIL/EICLE	Bibliografia d'Història